Com diria en Ventura Vila, quan un està a punt de morir només recorda certes coses; sabors, olors, sensacions... i, es clar, determinats moments i persones. Jo sé be quins moments recordaria: El naixement dels meus fills, es clar, pot ser alguna cosa més, puntual, fugaç... I, evidenment, la nit del dissabte sis de Setembre de 2014. La estrena de la obra teatral La Casa de l'Àncora va tenir lloc aquella nit de llamps i trons al Centre Civic de Sant Feliu de Codines. Tots vam quedar-nos espantats al veure tanta gent (mira, si, si, ha vingut; i aquesta amiga, i aquest amic... i qui es aquell?). Tot el teatre ple, fins i tot asseguts en cadires auxiliars perque no hi havia prou aforament per tant public. Els actors, una mica espantats. Jo, amb la ment en blanc. I va començar la representació. Els personatges varen evolucionar per l'escenari amb total soltesa i naturalitat. El Ferran ens va fer creure a tots que havia nascut detectiu (ja li diem Baldo); un brillantissim inspector Alves va donar un toc alhora professional i humoristic. La Eulàlia, la Patricia, la Asu... totes tant dignes i tant posades. Les nenes i el nen, donant tant d'ells mateixos; l'advocat Valira, seriós i insinuant. La jutjesa Serra, inefable; la Desirée, absolutament natural. La Maite, com mestressa de cerimònies, va fer participar el públic amb gran destressa. La Liz Harper, simplement perfecte i n'Adrià Peratallada... insuperable. Fins i tot es va poder permetre trencar, ja al final de la història i amb tot el peix venut, el gel del posat seriós que li havia fet mantenir el tipus al llarg de tota la representació. La reacció del public va estar meravellosa.
No us puc enganyar: el meu cap es com una olla express i ja està butllint amb idees per la següent història d'aquest detectiu tant peculiar que, sens dubte, te un fantastic quorum en aquesta companyía formidable: Els Arreplegats de Bigues i Riells. Es inevitable; com el Ferran va dir-me, en Dan Brown te a en Tom Hanks i jo el tinc a ell. Soc una autora molt, molt afortunada.
Gemma Minguillón
No sóc molt donada a fer comentaris si no és que em surten de l'anima. Llegint el text, entren ganes de posar se de genolls demanant una altra posada en escena per poder anar a gaudir de l'obra. Enhorabona !!! Malu
ResponderEliminarSergi Martí... va por ti... como me entere de su reposición y no me hayas avisado, removeré cielo y tierra para darte tu merecido, jijiji. Insuperable ??? Eso se ha de celebrar !!!
ResponderEliminarTinc que admetre que casi em vaig emocionar al final de l'obra per com va anar tot, de l'alegria que em va produir tot plegat. ¡ Bravo !
ResponderEliminarDe nou, felicitats !
- Gurggy
Malu, hi haurà unes altres posades en escena; segurament, la primera a Bigues i Riells. Anunciarem al blog la data i t'esperem. Gurggy, significa molt per a mi el que dius. Gràcies a tots dos i una abraçada!!
ResponderEliminarGracies Gemma per la teva resposta. Una abraçada !!!
ResponderEliminarGracies a tu pel teu interés!
ResponderEliminarSens dubte va ser una posada en escena molt especial...una bona obra de teatre...a veure per quan la pròxima!!!! Felicitats als actor i a l'autora de l'obra!!!!
ResponderEliminar