La idea era fàcil: Aixecar-me després del sopar, dir "escolteu-me, si us plau", i donar les gràcies. Però en veureus allà, tots contents i parlant entre vosaltres, vaig sentir vergonya, o no sé qué, i no vaig fer-ho. "Serà més fàcil", vaig pensar "quan estigui a les golfes". Perque a les golfes hi es l'ordinador, els meus programes d'escriptura i tot el que em cal per fer allò que més m'agrada: Escriure. Per escrit serà molt millor, em penso, dir-vos tot el que tinc a dins.
Gràcies per donar-me l'oportunitat de escriure teatre; no ho havia fet mai abans i ha estat tota una experiència que m'agradaria repetir. Gràcies per decidir representar la meva obra, sortint del que habitualment teniau costum de fer per entrar als laberints del misteri. Gràcies pels essajos, per les hores, per l'esforç. Per anar un dia darrera l'altre a essajar ni que fos al carrer, quan no hi havia local on poder anar. Pel sacrifici, per la voluntat. Per estrenar a Sant Feliu, el meu poble, davant de tantes persones a les que no coneixiau de res. Per les paraules, per les flors, per l'àncora. Per l'esforç d'aconseguir representar, finalment, al vostre propi poble, salvant tots els absurds obstacles.Pels nervis, les rialles, els bons moments. Per la promesa de seguir, pels ànims. Per ajudar en gran mida a complir els somnis d'aquesta aprenenta d'escriptora. Per ser Els Arreplegats, gràcies.
Gemma Minguillón
No hay comentarios :
Publicar un comentario