«Sempre he
escrit, d'ençà que era petit». Jo ja ho sabia, però en Dídac (Nasdy) m'ho explica somrient, mirant-me als ulls. És proper i
senzill, sense cara-B. «A primària feia poesia. Després, a l'ESO, em vaig
ajuntar amb gent de Caldes i vàrem començar a cantar». I tant. Va començar a la
Xena Records, hi va donar força de
si, fins i tot per una primera maqueta, fa cinc anys: Estación Flow, amb deu temes d'en Dídac. El més popular, Vivo
por ti. «El vaig gravar amb en Quim
Dachs al Xena Records i vaig començar
a tenir bolos. Al 2014 vaig gravar la
meva segona maqueta amb en Rubén Flowman,
“Sabor Erreapé”, amb deu temes més».
Un període d'inèdits va seguir aquesta etapa d'hiperactivitat on en Nasdy encara cercava el seu propi
estil, que va arribar amb Bushido, quatre nous temes amb les bases produïdes
per en Pau Beats. «Ara gravo a Kion
Studio», em diu. «És a casa d'un amic, en Francisco
Corrales, a Granollers. I faig col·laboracions i concerts amb Pure Nigga,Pumaçao, Xova, Alex DLC i
d'altres. Tenim un canal on pengem tot el que fem (Kion Studio) , i també fem molts bolos, gairebé cada cap de
setmana. Hem fet uns quinze concerts». Se'm cau el boli. Són molts concerts per
algú tant jove, però he anat a algun i no m'estranya: La feina de Nasdy i de Pure Nigga, que van fer el concert al qual vaig assistir, és
legítima, veritable i es pot mastegar. La qualitat sorprèn gratament; tots
veiem tots els dies per la tele moltíssimes coses que no els hi arriben a ells
ni a la sola de la sabata. De debò del
bo. «Hem actuat a la Sala Upload, a
Barcelona. També al Sunset Festival
Reggae Empordà, a Tona». Li pregunto si tanta feina es veu compensada
econòmicament, tot i que els artistes ho som, ben bé, por amor al arte. «Només guanyem diners quan fem concerts on es
cobra entrada». Li pregunto en què anda ficat. «Estic treballant en una maqueta
amb un productor de Caldes que em fa les bases, amb en Noah Winslow». Li demano que me la passi de seguida que l'acabin.
No soc especialment fan del rap, però m'agrada molt el que fa en Nasdy i, dit sigui, els seus
col·laboradors. Em pregunto quines varen ser les seves influències al principi.
«Violadores del verso, sens dubte.
També Kase.O, Sho Hai, Lírico...
M'agrada la seva poesia. Jo jugo molt amb el vocabulari i faig jocs de paraules.
No faig rap del barri; més aviat
m'inspira la natura, els animals... I també el manga i l'anime. Sóc un freak»
em diu amb un gran somriure. Li pregunto si ha participat en batalles de galls.
Em diu que li agrada més el freestyle.
«Hi ha rapers que s'han creat un personatge, que fan un paper. Això està bé,
però el que a mi m'agrada és el que és legítim, qui no mira d'aparentar, sinó
que fa allò del que entén i que coneix, que no enganya, que no fa un posat. Tot
i així, fer un personatge també pot ser legítim si n'ets conscient». Em quedo
amb la imatge d'una persona molt jove, però molt conscient de la crua realitat:
que ningú regala res, que no tindràs res que no et suïs, i que tot i suant t'ho
intentaran prendre. No tinc dubtes sobre en Nasdy; sap cap a on va i continuarà el seu camí. I això, tard o
d'hora, d'una manera o un altre, es veu premiat.
Gemma Minguillón
No hay comentarios :
Publicar un comentario