Al principi va ser la paraula

Des de petits rebem informació del món exterior, de la llum, del só, del gust o l´olfacte, això ens porta a percebre només amb els nostres sentits i interioritzem que el món es allò que podem sentir amb ells, animats a potenciar el màxim el seu ús i identificar-nos més amb el món que ens transmeten les nostres terminacions nervioses.

Ens eduquen en una societat, en un entramat de lleis morals, del saber ser-hi, del saber estimar i un gran nombre de normes que configuren el nostre món mental, manipulant la seva intenció ancestral, el seu significat.

Al principi va ser el verb...(Gènesis), la paraula, l´instrument que l´univers ha concedit l´home per transmetre i expandir les seves idees, coneixements, somnis, emocions...el seu poder engloba la totalitat de l´existència humana i es un mecanisme per el que representem la nostra representació mental ( mapa) que tenim del món ( territori).

Al llarg dels segles contes, faules, poesia... de forma peculiar, sota un engranatge lingüístic, basat en normes o regles sintàctiques , gramaticals, ortogràfiques, ens han introduït en mons de somni, de conceptes, 

d´experiències, proporcionant ànima, autenticitat ha allò que expressem, comunicant i expandint.

Les paraules han estat transformades, en ocasions s´ha modificat el seu significat original, utilitzada per a la manipulació, inclús ha patit interpretacions malenteses, degut a les omissions, distorsions i generalitzacions que la nostra ment realitza en el procés de representació del mapa del món.

Analitzar allò que s´ens diu mitjançant la televisió, la premsa escrita, Internet o un llibre, es realment important, d´alguna manera instal·lem creences i idees que son les que configuren el nostre món, i ens fan ser qui som, sense qüestionar-nos que es el que ens diuen i si es mostra amb tota la seva profunditat o simplement es un element de la superfície de l´iceberg.

Olga Caballero

lingüista Noam Chomsky

El elemento primordial del control social es la estrategia de la distracción que consiste en desviar la atención del público de los problemas importantes y de los cambios decididos por las élites políticas y económicas, mediante la técnica del diluvio o inundación de continuas distracciones y de informaciones insignificantes.

La estrategia de la distracción es igualmente indispensable para impedir al público interesarse por los conocimientos esenciales, en el área de la ciencia, la economía, la psicología, la neurobiología y la cibernética. ”Mantener la Atención del público distraída, lejos de los verdaderos problemas sociales, cautivada por temas sin importancia real. Mantener al público ocupado, ocupado, ocupado, sin ningún tiempo para pensar; de vuelta a granja como los otros animales (cita del texto ‘Armas silenciosas para guerras tranquilas)”.