Una de vampirs

       Sembla ser que el gènere vampíric està força de moda. D’una banda tenim els nois atormentats de « Twilight», una saga que ha causat furor entre els adolescents als dos cantons del mar. Simultàniament, Ellen Schreiber ens explicava històries de la mateixa mena amb la seva serie «Vampire Kisses», amb una clau molt més humorística i desenfadada. Els nois jovenets, pàlids i dolentots semblen estar de moda.

       Però la cosa bé de temps enrera. A principis dels noranta, Anne Rice ens obsequiava amb les seves Cròniques Vampíriques, una saga que va començar amb el seu best-seller « Entrevista amb el vampir » i va continuar amb les següents nou entregues. Aquesta saga va despistar a molts ; la cosa semblava anar, com ara « Twilight » o « Vampire kisses », de literatura adolescent, tot i que sorgís molt abans. Res més lluny. Anne Rice ens parla, mitjançant els seus personatges i sempre en primera persona, de la vida en majúscules ; ens parla de la soledat de l’individu diferent, de qui necessita sentir-se acceptat per la societat i no ho és per la seva natura, del pas del temps i la intemporalitat d’algunes coses inherents a la natura humana. Els seus escrits són filosòfics i purament literaris ; els seus personatges poseeixen una tridimensionalitat i un volum únics. El desplegament de sentiments, d’escenes homoeròtiques i de situacions còmiques fan de les pàgines d’aquests llibres un petit tresor que us recomanem. Si sou o heu sigut lectors de qualsevol d’aquestes sagues o d’altres d’aquesta temàtica, ens agradaría moltíssim conèixer el vostre parer.

                                                                                           Gemma Minguillón