Quan la nostra emisora local, Ona Codinenca, va tenir la amabilitat de convidar-me per parlar del Verkami que varem organitzar per la publicació del meu primer llibre, T'estimaré fins que em mori, en Roure em va preguntar pel seu argument. Jo li vaig dir alguna cosa com ara: "Ès una història d'amor entre dos nois que comença pel final i acaba pel principi". Ell em va dir si podia donar més dades i li vaig dir que no, però no perque no volgués fer-ho o per mantenir la intriga, sino perque, honradament, no hagués sabut com fer-ho. Era això o explicar el llibre sencer, de fit a fit. Perque, com explicar un llibre sense decebre al lector, que ja sap el que llegirà abans de començar la lectura? D'acord en saber de qué va, si ès de misteri, de terror, una comèdia o un drama. Tenir una lleugera idea de l'argument o, fins i tot, obrir-lo per la meitat i llegir un paràgraf per conèixer l'estil de l'escriptor, o el no-estil, com passa, desgraciadament, molt sovint amb les darreres publicacions que ens van caient a les mans. Això ès, només, la meva opinió, ès clar. Perque la majoria d'editorials no ho veuen d'aquesta manera. Si ve es cert que molts llibres porten l'espoiler en el títol (podriem citar el cas de Muerte en Venecia, de Thomas Mann, però també dir que aquest gran autor segurament ho va fer perque en aquest conte el menys important ès el final), tots ells el tenen a la resenya. Agafo el primer llibre que em ve a les mans en aquest moment i veig que ès una novel.la de misteri de Ruth Rendell, titulada "La casa secreta de la muerte". Li dono la volta i llegeixo: "Todos los vecinos de Louise North saben que tiene un amante y que éste la visita regularmente. Susan Towsend, la joven divorciada que vive en la casa de al lado, es la única persona a quien no le apetece inmiscuirse en este tipo de asuntos y se mantiene al margen de los chismes. Su discreción hará que Bob, el marido engañado, la convierta en su involuntaria confidente, mientras que Louise, hecha un mar de lágrimas, también acude a ella en busca de consuelo..." I continua nou línies més, us ho juro. Al final, lògicament, un torna a ficar el llibre al prestatge, perque després de la explicació, qui pot tenir interés en continuar llegint, si ja li han dit tot? I això en una novel.la de misteri, on el més important son les petites dades, els retrats psicològics dels personatges, els detalls... Però es fa amb tots els llibres. Recomenació: No us llegiu mai la banda de darrera d'un llibre i, si ho feu, que sigui amb un ull tapat. Per cert, aviat comencem el Verkami de El dibuixant, que va de... Be, ja us ho explicaré a la contraportada, fil per randa. O no...
Gemma Minguillón
No hay comentarios :
Publicar un comentario