El meu pare ens ha deixat després d’una llarga
hora d’angoixa i patir molt. Mig Bigues el coneixia pel “Molina”. Ja era gran i
havia deixat de lluitar... Se li veia, però sempre ve de nou. La seva vida fins
fa uns anys va ser plena i bona. El vam estimar i vam fer sempre el que vàrem
poder.
Va ser un bon home, un bon pare, un bon avi i
un bon espòs. Amic dels seus amics, d’un caràcter una mica sec, però qui el
coneixia sabia que era una bona persona.
Des d’aquí vull donar les gràcies a tota la
família, amics i coneguts que varen venir a donar-li l’últim comiat: tant al tanatori, com el petit comiat al
mateix lloc. Descansa en pau, Jaume!
Pel
pare
Recordo
que ens va estimar,
Recordo
que vàrem ser feliços,
Que no
teníem moltes coses.
Que la
germana i jo
Jugàvem
entre joguines velles
-Moltes
vegades-
Recordo,
quan anava a caçar
I jo no
volia que marxés,
Que
matés animalets
Tant com
li agradaven.
Ho va
deixar.
Era un
home de bosc;
Sabia
molts noms d’ocells,
I on hi
havia bolets.
Per
nadal... On hi havia més molsa
O el
millor ginebró per guarnir.
Recordo
que em va ensenyar moltes coses,
Que no
l’oblidarem
Ni
deixarem d’estimar-lo mai,
Pare, mai !
Laura Sarrà
No hay comentarios :
Publicar un comentario