Benvinguts al nostre espai. O millor dit, al vostre espai, perquè aquest és un espai per vosaltres, per tots els amants de la literatura.

Què us trobareu aquí? Què és, amb tot el que la xarxa ofereix a tots els nivells per tothom, el que nosaltres podem aportar de nou a dins un món tan vast com aquest, el món literari? Doncs una cosa molt senzilla: Que tots nosaltres, els autors d’aquesta web, som de casa. Parlarem de moltes coses; dels best-sellers que us agraden, dels gèneres que més us interessen, de les novetats literàries, dels grans clàssics... Posarem al vostre abast totes les nostres aportacions: articles de diferents temes, contes, novel·les i narracions, còmics i il·lustracions, perquè conegueu la nostra obra i, fins i tot, ens feu arribar la vostra perquè puguem compartir-la i conèixer-la.

Com farem tot això? Doncs mitjançant els vostres comentaris. Així podrem saber quins temes us interessen més, per orientar les nostres publicacions setmanals als vostres gustos, per parlar dels temes que realment us resultin interessants. I amb les vostres critiques als nostres escrits ens ajudareu a créixer com escriptors.

El nostre desig és, per sobre de tot, fomentar el vostre interès per la literatura, ja que només la lectura ens transporta de manera duradora a altres espais, a altres universos; la lectura, com cap altra cosa, ens ensenya l’empatia i ens culturitza, ens fa enamorar-nos, plorar, riure i viure a dins del cap d’altres persones com res més ho aconsegueix.

Per tot això, us convidem a tots vosaltres a prendre amb nosaltres un cafè a la plaça.

Us esperem.

martes, 22 de abril de 2014

Caricias de amor en mis heridas sociales

El tiempo se consume, se pierde. El tiempo me consume, me pierde. La motivación se escapa, la inspiración me rehuye. 

Qué triste fue el despertar, descubrir qué efímero y costoso es el vivir y ver cuánto tiempo se nos va solo en existir.

El dolor, la tristeza, la corrosiva sociedad, el desamor... todas estas grandes musas me esquivan, qué difícil es plasmar mi dolor y malestar por todo cuando el amor acaricia mis heridas.

Quiero gritar, explotar. Me niego a ser uno más. Me golpea la realidad que me rodea, no quiero contribuir en esta farsa, quiero pelear; pero el amor me invita a buscar la paz, a encontrar un lugar en el que ser feliz y esquivar el mundo. Me duele admitirlo pero no pienso sacrificarte, amor, en una cruzada suicida contra esta sociedad.

2 comentarios :

  1. De eso se trata, de andar caminando como un funámbulo entre la miseria y el gozo. Nos metieron en el bolsillo la entrada a este baile y, mientras haya música, toca bailar :)

    ResponderEliminar
  2. caminante no hay camino , se hace al andar.....tu actitud definirá quién eres, el secreto es saber decidir que conducta tener, en la busqueda reside el premio, sigue rascando, sigue buscando pero dentro de ti , ahi esta todo lo que necesitas,que es todo con lo que naciste.

    ResponderEliminar