Benvinguts al nostre espai. O millor dit, al vostre espai, perquè aquest és un espai per vosaltres, per tots els amants de la literatura.

Què us trobareu aquí? Què és, amb tot el que la xarxa ofereix a tots els nivells per tothom, el que nosaltres podem aportar de nou a dins un món tan vast com aquest, el món literari? Doncs una cosa molt senzilla: Que tots nosaltres, els autors d’aquesta web, som de casa. Parlarem de moltes coses; dels best-sellers que us agraden, dels gèneres que més us interessen, de les novetats literàries, dels grans clàssics... Posarem al vostre abast totes les nostres aportacions: articles de diferents temes, contes, novel·les i narracions, còmics i il·lustracions, perquè conegueu la nostra obra i, fins i tot, ens feu arribar la vostra perquè puguem compartir-la i conèixer-la.

Com farem tot això? Doncs mitjançant els vostres comentaris. Així podrem saber quins temes us interessen més, per orientar les nostres publicacions setmanals als vostres gustos, per parlar dels temes que realment us resultin interessants. I amb les vostres critiques als nostres escrits ens ajudareu a créixer com escriptors.

El nostre desig és, per sobre de tot, fomentar el vostre interès per la literatura, ja que només la lectura ens transporta de manera duradora a altres espais, a altres universos; la lectura, com cap altra cosa, ens ensenya l’empatia i ens culturitza, ens fa enamorar-nos, plorar, riure i viure a dins del cap d’altres persones com res més ho aconsegueix.

Per tot això, us convidem a tots vosaltres a prendre amb nosaltres un cafè a la plaça.

Us esperem.

divendres, 1 d’agost de 2014

Gemma Minguillón entrevista al detectiu Baldo Sanmartín

      Es creu molt llest. Em mira amb el mentó baix, tot aguantant.se'l  amb el puny mig tancat, i els ulls mig aclucats.
      -Espabila, Baldo. No et facis l'interessant-, li dic. -A mi no m'impressiones; soc la teva mare.
      -Disculpa; deu ser deformació professional.
      -Tanmateix, estic molt orgullosa de tu. M'han dit que ara ets actor...
      -Si; el sis de Setembre desvetllaré un cas que m'ha tingut de cap durant un temps. Es tracta del cas Peratallada. El meu amic Adrià Peratallada, que te una casa a Bigues que es diu La Casa de l'Àncora (li va posar perqué es biòleg marí), em va convidar a sopar i...
      -Ep.
      -Mana.
      -Has sentit parlar dels spoilers?
      -Hi tant. És quan algú explica el final d'una història abans d'hora, xafant-li la emoció a l'espectador o lector, i... Ah, val. Ja callo.
      -Ben fet. A més, tenint en conta que farem una mena de concurs entre el públic al final del segón acte, per saver si han averiguat qui es l'assassí. Serà per escrit i en secret, es clar. Aixi que si, calla.
      -Sincerament, no sé perqué el feu; ningú ho sabrà. Només jo, el gran detectiu Baldo...
      -Gran, eh. Haig de recodar-te que, normalment, sense el teu equip i les sugeréncies dels teus amics i col.laboradors, no sols averiguar res, ni que ho tinguis als nassos?- Es posa una mica vermell. Corro al seu ajut. -Be, però s'ha de reconeixer que sempre dones el darrer pas, que sempre acabes per lligar els caps tu sol-, i li somric. S'ha d'alimentar l'autoestima de les nostres criatures. Tot i que, potser, amb en Baldo he fet un gra massa. És un cregut.
      -Gràcies... Es cert que en el cas Rocamora l'ajut de la Candy va ser capital, i que efectivament sempre conto amb bons consells... Però aqui estic sol (be, amb l'inspector Alves), de manera que me les he d'apanyar tot solet. 
      -Espero que et llueixis; tot Sant Feliu estarà pendent de tu.
      -Jo també ho espero... De fet, estic una mica nerviós, perque mai he sortit a un escenari, però...be, no em queda un altre que confiar en el meu instint.
      -Estàs de vacances, ara?
      -Be, estic tractant de resoldre un cas en el que m'ha ficat una amiga... Està resultant força complicat, però quan el tingui ja us l'explicaré. Es sobre un avió nazi que...
      -Baldo, els spoilers...
      -Si, val. Be, es titularà El secreto de Amaa. Això puc dir-ho, no?
      -I tant! Doncs noi, aprofita per descansar, que al Setembre tindràs feina recreant aquest cas al teatre, La casa de l'Àncora.
      -Si, em sembla que m'en vaig a la platja... Be, si el mecànic em te arreglat el cotxe. Adeu, fins aviat!
      I se'n va cap a la plaça, deixant-me a mi la conta. No sé com el vaig fer tant poca-solta. Be, espero de tot cor que estigui a l'alçada i que us agradi la seva història teatral. Ja m'ho fareu saver!

http://www.santfeliudecodines.cat/actualitat/agenda/2014/09/06/representacio-de-l-obra-de-teatre-la-casa-de-l-ancora


                                                    Gemma Minguillón

3 comentaris :

  1. He volgut fe aquesta entrevista a Baldo per explicar-vos d'una manera diferent que aviat estrenarem l'obra de teatre. Estem molt ilusionats amb aquest projecte. Gràcies a tots per llegir-la!!

    ResponElimina
  2. Gràcies; no sé si ho hauria de dir, però creu-me; ahir vaig anar a un essaig i estic segura que us encantarà i sorprendrà moltissim aquesta obra!! Una abraçada, guapa!!

    ResponElimina