Benvinguts al nostre espai. O millor dit, al vostre espai, perquè aquest és un espai per vosaltres, per tots els amants de la literatura.

Què us trobareu aquí? Què és, amb tot el que la xarxa ofereix a tots els nivells per tothom, el que nosaltres podem aportar de nou a dins un món tan vast com aquest, el món literari? Doncs una cosa molt senzilla: Que tots nosaltres, els autors d’aquesta web, som de casa. Parlarem de moltes coses; dels best-sellers que us agraden, dels gèneres que més us interessen, de les novetats literàries, dels grans clàssics... Posarem al vostre abast totes les nostres aportacions: articles de diferents temes, contes, novel·les i narracions, còmics i il·lustracions, perquè conegueu la nostra obra i, fins i tot, ens feu arribar la vostra perquè puguem compartir-la i conèixer-la.

Com farem tot això? Doncs mitjançant els vostres comentaris. Així podrem saber quins temes us interessen més, per orientar les nostres publicacions setmanals als vostres gustos, per parlar dels temes que realment us resultin interessants. I amb les vostres critiques als nostres escrits ens ajudareu a créixer com escriptors.

El nostre desig és, per sobre de tot, fomentar el vostre interès per la literatura, ja que només la lectura ens transporta de manera duradora a altres espais, a altres universos; la lectura, com cap altra cosa, ens ensenya l’empatia i ens culturitza, ens fa enamorar-nos, plorar, riure i viure a dins del cap d’altres persones com res més ho aconsegueix.

Per tot això, us convidem a tots vosaltres a prendre amb nosaltres un cafè a la plaça.

Us esperem.

lunes, 29 de febrero de 2016

Mentes Criminulas

Ser delincuente no es tan fácil como parece. Ni mucho menos. Para ser un buen criminal hay que ser despierto, ágil y, sobre todo, tener unos mínimos de inteligencia. De no ser así, se convierte uno en un ser nulo para el crimen, con las fatídicas consecuencias que eso conlleva. Tal sería el caso de Rubén Zarate, que se metió a atracar una tienda y le dijeron que no podían abrirle la caja fuerte, puesto que la llave la tenía el encargado. Y Rubén, que no quería darse por vencido tan fácilmente, les dijo a los empleados que no había problema. "Este es mi número de móvil", les dijo, apuntando su número en un papel. "Cuando venga el encargado, me llaman y vendré a atracar". Y sí, le llamaron, pero como es lógico la policía le esperaba en la tienda y fue detenido.
      Corría el año 2010 cuando Albert Bailey no quiso molestarse siquiera en ir al banco para atracarlo; chico precavido, llamó por teléfono a la sucursal: "Voy a venir a atracarles. Denme cien mil dólares. Llegaré en un rato". En lugar de ir él mismo, envió a su cómplice (un menor) con una nota en la rezaba: "Somos los que hemos llamado para avisar del atraco; den el dinero a mi cómplice, por favor". Parece que a Bailey tampoco le salió bien su intento de atraco; a saber qué pudo fallar.
      Y en el colmo de la mala suerte, Darren Clipton decidió entrar a robar en una casa, y cuál no sería su sorpresa al descubrir que había dentro una batida policial destinada a tomar pistas del atraco que dicha residencia acababa de sufrir pocas horas antes. El pobre Darren se quedó compuesto y sin robo, y el dueño de la casa se hizo un seguro de alarmas como un camión.
      Como vemos, atracar es más difícil de lo que parece... ¿o no? En cualquier caso, mejor no arriesgarse demasiado.

Gemma Minguillón

No hay comentarios :

Publicar un comentario