La casa de l'àncora

Com diria en Ventura Vila, quan un està a punt de morir només recorda certes coses; sabors, olors, sensacions... i, es clar, determinats moments i persones. Jo sé be quins moments recordaria: El naixement dels meus fills, es clar, pot ser alguna cosa més, puntual, fugaç... I, evidenment, la nit del dissabte sis de Setembre de 2014. La estrena de la obra teatral La Casa de l'Àncora va tenir lloc aquella nit de llamps i trons al Centre Civic de Sant Feliu de Codines. Tots vam quedar-nos espantats al veure tanta gent (mira, si, si, ha vingut; i aquesta amiga, i aquest amic... i qui es aquell?). Tot el teatre ple, fins i tot asseguts en cadires auxiliars perque no hi havia prou aforament per tant public. Els actors, una mica espantats. Jo, amb la ment en blanc. I va començar la representació. Els personatges varen evolucionar per l'escenari amb total soltesa i naturalitat. El Ferran ens va fer creure a tots que havia nascut detectiu (ja li diem  Baldo); un brillantissim inspector Alves va donar un toc alhora professional i humoristic. La Eulàlia, la Patricia, la Asu... totes tant dignes i tant posades. Les nenes i el nen, donant tant d'ells mateixos; l'advocat Valira, seriós i insinuant. La jutjesa Serra, inefable; la Desirée, absolutament natural. La Maite, com mestressa de cerimònies, va fer participar el públic amb gran destressa. La Liz Harper, simplement perfecte i n'Adrià Peratallada... insuperable. Fins i tot es va poder permetre trencar, ja al final de la història i amb tot el peix venut, el gel del posat seriós que li havia fet mantenir el tipus al llarg de tota la representació. La reacció del public va estar meravellosa.

      No us puc enganyar: el meu cap es com una olla express i ja està butllint amb idees per la següent història d'aquest detectiu tant peculiar que, sens dubte, te un fantastic quorum en aquesta companyía formidable: Els Arreplegats de Bigues i Riells. Es inevitable; com el Ferran va dir-me, en Dan Brown te a en Tom Hanks i jo el tinc a ell. Soc una autora molt, molt afortunada. 

                                                         Gemma Minguillón