Benvinguts al nostre espai. O millor dit, al vostre espai, perquè aquest és un espai per vosaltres, per tots els amants de la literatura.

Què us trobareu aquí? Què és, amb tot el que la xarxa ofereix a tots els nivells per tothom, el que nosaltres podem aportar de nou a dins un món tan vast com aquest, el món literari? Doncs una cosa molt senzilla: Que tots nosaltres, els autors d’aquesta web, som de casa. Parlarem de moltes coses; dels best-sellers que us agraden, dels gèneres que més us interessen, de les novetats literàries, dels grans clàssics... Posarem al vostre abast totes les nostres aportacions: articles de diferents temes, contes, novel·les i narracions, còmics i il·lustracions, perquè conegueu la nostra obra i, fins i tot, ens feu arribar la vostra perquè puguem compartir-la i conèixer-la.

Com farem tot això? Doncs mitjançant els vostres comentaris. Així podrem saber quins temes us interessen més, per orientar les nostres publicacions setmanals als vostres gustos, per parlar dels temes que realment us resultin interessants. I amb les vostres critiques als nostres escrits ens ajudareu a créixer com escriptors.

El nostre desig és, per sobre de tot, fomentar el vostre interès per la literatura, ja que només la lectura ens transporta de manera duradora a altres espais, a altres universos; la lectura, com cap altra cosa, ens ensenya l’empatia i ens culturitza, ens fa enamorar-nos, plorar, riure i viure a dins del cap d’altres persones com res més ho aconsegueix.

Per tot això, us convidem a tots vosaltres a prendre amb nosaltres un cafè a la plaça.

Us esperem.

martes, 30 de junio de 2015

Odio

"¿Tiene mi corazón la fuerza de odiarte? ¿Tengo yo la necesidad, el deseo de hacerlo? Si me hieres, si me rompes, si me rasgas y te perdono una y otra vez, ¿no te estoy dando el poder de herirme, romperme y rasgarme? ¿Y porqué lo tienes? Acaso mi alma sensible y abierta no conozca el mal, o no crea conocerlo. Acaso creo, todavía y contra el viento de los tiempos, contra lo que mi corazón conoce de la mezquindad, de la estulticia humana y contra la lógica y la razón, que todavía sale el sol, que aún hay esperanza. Acaso pienso que, a pesar de las heridas, sea preferible una alma herida, rota y rasgada que ninguna alma de ninguna clase. Y quizás piense que la sangre debe fluir limpia, pero fluir; correr como un río hacia el fin del espacio matemático, irse lejos y dejar el cuerpo desangrado. Sangre limpia, sangre sin ponzoña que la tiña de vino y le haga corroer cuanto toca a su paso. El veneno no es bueno, no lo quiero en mi sangre. La amargura no es buena, no la quiero en mi alma. La impotencia no es buena, no la quiero en mi ánimo. Saldré al sol de la tarde y caerán sobre mí sus rayos, limpios como mi sangre, y me bañarán de luz y seré sanada en mis heridas. Sonreiré a la noche que se cierne suave sobre mí y cerraré los ojos; no es mi guerra, no es mi lucha. Soy limpia. Soy vida. Soy libre".

Guiomar

No hay comentarios :

Publicar un comentario