Un cafè a la plaça, o una cervesa, porten el regust de les maneres antigues, quan encara existia el temps per a què les persones el poguessin perdre alhora què els nens es queixaven pel seu pas com de cansat.
Un cafè a la plaça s'ensuma des de la distància que generen els records i la proximitat d'allò que s'intueix que hi serà en girar la propera cantonada en el carrer de l'existència, que, per cert, va a donar a la plaça.
Els cafès dels bars de la plaça són forts, aigualits, tallats, descafeïnats, amb sacarina, amb llet descremada, cararajillos de rom, perfumats de whisky, transvestits amb Bayley's, amb licor de crema catalana, amb gelat, inclús sense sucre... Els cafès dels bars de la plaça, a poc a poc, es van apropiant de l'ànima de les persones que els consumeixen, sense adonar-se'n de què són ells els consumits, (crec que això és de Cortazar, no?). Quan et conviden a un cafè, no et conviden a un cafè, et conviden a fer tertúlia i a comunicar-te, a mostrar-te, a la plaça, Un cafè podria ser la perfecta excusa per què les diverses formes d'expressió es facin presents, que tal si quedem per fer un cafè?.
Beni Asensio
No hay comentarios :
Publicar un comentario