Benvinguts al nostre espai. O millor dit, al vostre espai, perquè aquest és un espai per vosaltres, per tots els amants de la literatura.

Què us trobareu aquí? Què és, amb tot el que la xarxa ofereix a tots els nivells per tothom, el que nosaltres podem aportar de nou a dins un món tan vast com aquest, el món literari? Doncs una cosa molt senzilla: Que tots nosaltres, els autors d’aquesta web, som de casa. Parlarem de moltes coses; dels best-sellers que us agraden, dels gèneres que més us interessen, de les novetats literàries, dels grans clàssics... Posarem al vostre abast totes les nostres aportacions: articles de diferents temes, contes, novel·les i narracions, còmics i il·lustracions, perquè conegueu la nostra obra i, fins i tot, ens feu arribar la vostra perquè puguem compartir-la i conèixer-la.

Com farem tot això? Doncs mitjançant els vostres comentaris. Així podrem saber quins temes us interessen més, per orientar les nostres publicacions setmanals als vostres gustos, per parlar dels temes que realment us resultin interessants. I amb les vostres critiques als nostres escrits ens ajudareu a créixer com escriptors.

El nostre desig és, per sobre de tot, fomentar el vostre interès per la literatura, ja que només la lectura ens transporta de manera duradora a altres espais, a altres universos; la lectura, com cap altra cosa, ens ensenya l’empatia i ens culturitza, ens fa enamorar-nos, plorar, riure i viure a dins del cap d’altres persones com res més ho aconsegueix.

Per tot això, us convidem a tots vosaltres a prendre amb nosaltres un cafè a la plaça.

Us esperem.

miércoles, 16 de septiembre de 2015

De toros

Me gustan los toros. Me caen bien. Tienen pinta de noblotes, aunque no me gustaría vérmelas con uno tan de cerca como el torero de la foto. Sesenta kilos contra seiscientos no es proporcional, aunque casi siempre gane el que está de pie. Eso sí, muchas veces mal herido, o bien herido, o hasta muerto. Me diréis: "Él se lo busca". Claro que se lo busca. Le va la marcha. Y no me gusta nada lo que le hace al toro, aunque se implique en la batalla hasta las trancas. No me gusta el cortejo, el baile alrededor, la invitación, la provocación a la que el macho (el toro) acude como todo ser viril sin pensárselo dos veces. ¿Os habéis dado cuenta? Es como los bailes nupciales de cualquier especie, todo un ritual. El toro pierde casi siempre, el torero a veces. Pero claro, no siempre la cosa es tan ecuánime; en ocasiones son muchos contra uno, por muchos seiscientos kilos que pese. Muchos a caballo, muchos con lanzas; muchos, porque hay que ser muchos cuando se es menos macho. A lo mejor sería cuestión, digo, de ir dejando en paz a los animales, ¿no? De divertirse en la feria, en los caballitos o en la montaña rusa, de ir a ver a un buen grupo de rock o a tirar tiros a la diana con esa escopeta trucada que nos da el feriante. A lo mejor podríamos aprovechar las fiestas para bailar, reír o emborracharnos, o ligar o algo, no sé. Yo creo que tenemos imaginación para eso y para más (me ofrezco a dar ideas; me sobran). Pero a los animales, si eso, dejémosles en paz, eh. Porfa.

Gemma Minguillón

No hay comentarios :

Publicar un comentario