Benvinguts al nostre espai. O millor dit, al vostre espai, perquè aquest és un espai per vosaltres, per tots els amants de la literatura.

Què us trobareu aquí? Què és, amb tot el que la xarxa ofereix a tots els nivells per tothom, el que nosaltres podem aportar de nou a dins un món tan vast com aquest, el món literari? Doncs una cosa molt senzilla: Que tots nosaltres, els autors d’aquesta web, som de casa. Parlarem de moltes coses; dels best-sellers que us agraden, dels gèneres que més us interessen, de les novetats literàries, dels grans clàssics... Posarem al vostre abast totes les nostres aportacions: articles de diferents temes, contes, novel·les i narracions, còmics i il·lustracions, perquè conegueu la nostra obra i, fins i tot, ens feu arribar la vostra perquè puguem compartir-la i conèixer-la.

Com farem tot això? Doncs mitjançant els vostres comentaris. Així podrem saber quins temes us interessen més, per orientar les nostres publicacions setmanals als vostres gustos, per parlar dels temes que realment us resultin interessants. I amb les vostres critiques als nostres escrits ens ajudareu a créixer com escriptors.

El nostre desig és, per sobre de tot, fomentar el vostre interès per la literatura, ja que només la lectura ens transporta de manera duradora a altres espais, a altres universos; la lectura, com cap altra cosa, ens ensenya l’empatia i ens culturitza, ens fa enamorar-nos, plorar, riure i viure a dins del cap d’altres persones com res més ho aconsegueix.

Per tot això, us convidem a tots vosaltres a prendre amb nosaltres un cafè a la plaça.

Us esperem.

dimecres, 13 de gener de 2016

Nasdy, o la poesia urbana

      «Sempre he escrit, d'ençà que era petit». Jo ja ho sabia, però en Dídac (Nasdy) m'ho explica somrient, mirant-me als ulls. És proper i senzill, sense cara-B. «A primària feia poesia. Després, a l'ESO, em vaig ajuntar amb gent de Caldes i vàrem començar a cantar». I tant. Va començar a la Xena Records, hi va donar força de si, fins i tot per una primera maqueta, fa cinc anys: Estación Flow, amb deu temes d'en Dídac. El més popular, Vivo por ti. «El vaig gravar amb en Quim Dachs al Xena Records i vaig començar a tenir bolos. Al 2014 vaig gravar la meva segona maqueta amb en Rubén Flowman, “Sabor Erreapé”, amb deu temes més». Un període d'inèdits va seguir aquesta etapa d'hiperactivitat on en Nasdy encara cercava el seu propi estil, que va arribar amb Bushido, quatre nous temes amb les bases produïdes per en Pau Beats. «Ara gravo a Kion Studio», em diu. «És a casa d'un amic, en Francisco Corrales, a Granollers. I faig col·laboracions i concerts amb Pure Nigga,Pumaçao, Xova, Alex DLC i d'altres. Tenim un canal on pengem tot el que fem (Kion Studio) , i també fem molts bolos, gairebé cada cap de setmana. Hem fet uns quinze concerts». Se'm cau el boli. Són molts concerts per algú tant jove, però he anat a algun i no m'estranya: La feina de Nasdy i de Pure Nigga, que van fer el concert al qual vaig assistir, és legítima, veritable i es pot mastegar. La qualitat sorprèn gratament; tots veiem tots els dies per la tele moltíssimes coses que no els hi arriben a ells ni a la sola de la sabata. De debò del bo. «Hem actuat a la Sala Upload, a Barcelona. També al Sunset Festival Reggae Empordà, a Tona». Li pregunto si tanta feina es veu compensada econòmicament, tot i que els artistes ho som, ben bé, por amor al arte. «Només guanyem diners quan fem concerts on es cobra entrada». Li pregunto en què anda ficat. «Estic treballant en una maqueta amb un productor de Caldes que em fa les bases, amb en Noah Winslow». Li demano que me la passi de seguida que l'acabin. No soc especialment fan del rap, però m'agrada molt el que fa en Nasdy i, dit sigui, els seus col·laboradors. Em pregunto quines varen ser les seves influències al principi. «Violadores del verso, sens dubte. També Kase.O, Sho Hai, Lírico... M'agrada la seva poesia. Jo jugo molt amb el vocabulari i faig jocs de paraules. No faig rap del barri; més aviat m'inspira la natura, els animals... I també el manga i l'anime. Sóc un freak» em diu amb un gran somriure. Li pregunto si ha participat en batalles de galls. Em diu que li agrada més el freestyle. «Hi ha rapers que s'han creat un personatge, que fan un paper. Això està bé, però el que a mi m'agrada és el que és legítim, qui no mira d'aparentar, sinó que fa allò del que entén i que coneix, que no enganya, que no fa un posat. Tot i així, fer un personatge també pot ser legítim si n'ets conscient». Em quedo amb la imatge d'una persona molt jove, però molt conscient de la crua realitat: que ningú regala res, que no tindràs res que no et suïs, i que tot i suant t'ho intentaran prendre. No tinc dubtes sobre en Nasdy; sap cap a on va i continuarà el seu camí. I això, tard o d'hora, d'una manera o un altre, es veu premiat.


 Gemma Minguillón

Cap comentari :

Publica un comentari a l'entrada