En Jaume de Can Molina

El meu pare ens ha deixat després d’una llarga hora d’angoixa i patir molt. Mig Bigues el coneixia pel “Molina”. Ja era gran i havia deixat de lluitar... Se li veia, però sempre ve de nou. La seva vida fins fa uns anys va ser plena i bona. El vam estimar i vam fer sempre el que vàrem poder.

Va ser un bon home, un bon pare, un bon avi i un bon espòs. Amic dels seus amics, d’un caràcter una mica sec, però qui el coneixia sabia que era una bona persona.

Des d’aquí vull donar les gràcies a tota la família, amics i coneguts que varen venir a donar-li l’últim comiat:  tant al tanatori, com el petit comiat al mateix lloc. Descansa en pau, Jaume!

Pel pare

Recordo que ens va estimar,

Recordo que vàrem ser feliços,

Que no teníem moltes coses.

Que la germana i jo

Jugàvem entre joguines velles

-Moltes vegades-

Recordo, quan anava a caçar

I jo no volia que marxés,

Que matés animalets

Tant com li agradaven.

Ho va deixar.

Era un home de bosc;

Sabia molts noms d’ocells,

I on hi havia bolets.

Per nadal... On hi havia més molsa

O el millor ginebró per guarnir.

Recordo que em va ensenyar moltes coses,

Que no l’oblidarem

Ni deixarem d’estimar-lo mai,

                                                   Pare, mai !

Laura Sarrà