Benvinguts al nostre espai. O millor dit, al vostre espai, perquè aquest és un espai per vosaltres, per tots els amants de la literatura.

Què us trobareu aquí? Què és, amb tot el que la xarxa ofereix a tots els nivells per tothom, el que nosaltres podem aportar de nou a dins un món tan vast com aquest, el món literari? Doncs una cosa molt senzilla: Que tots nosaltres, els autors d’aquesta web, som de casa. Parlarem de moltes coses; dels best-sellers que us agraden, dels gèneres que més us interessen, de les novetats literàries, dels grans clàssics... Posarem al vostre abast totes les nostres aportacions: articles de diferents temes, contes, novel·les i narracions, còmics i il·lustracions, perquè conegueu la nostra obra i, fins i tot, ens feu arribar la vostra perquè puguem compartir-la i conèixer-la.

Com farem tot això? Doncs mitjançant els vostres comentaris. Així podrem saber quins temes us interessen més, per orientar les nostres publicacions setmanals als vostres gustos, per parlar dels temes que realment us resultin interessants. I amb les vostres critiques als nostres escrits ens ajudareu a créixer com escriptors.

El nostre desig és, per sobre de tot, fomentar el vostre interès per la literatura, ja que només la lectura ens transporta de manera duradora a altres espais, a altres universos; la lectura, com cap altra cosa, ens ensenya l’empatia i ens culturitza, ens fa enamorar-nos, plorar, riure i viure a dins del cap d’altres persones com res més ho aconsegueix.

Per tot això, us convidem a tots vosaltres a prendre amb nosaltres un cafè a la plaça.

Us esperem.

sábado, 3 de mayo de 2014

El detectiu Baldo Sanmartín entrevista al vampir Lestat

-Bona tarda, monsieur de Lioncourt.
-Bona tarda, monsieur Sanmartín -. El jove que tinc davant no te més de vint anys. Bé, això és el que sembla, es clar. En realitat va néixer a les acaballes del segle XVIII. Els seus ulls blau marí han vist la Revolució Francesa, l'Imperi de Bonaparte, la Il·lustració i dues guerres mundials, apart, es clar, de tota la Revolució Industrial, l'expansió econòmica, el boom del consumisme, la guerra freda, un parell de crisis mundials... Però no fa cara de que tot això li hagi importat un pebrot.
-Digui'm, Lestat; com pot un viure en aquest món de bojos tant de temps i no esdevenir un d'ells?
-Oh, li agraeixo la delicadessa de donar per entès que no he acabat boig. Jo no estic tant segur. De fet, ho estic. Vull dir, completament boig.
-Tantes bogeríes ha fet?
-Moltíssimes. Des de canviar el meu cos amb un humà que volía saver el que era ser vampir només durant vint-i-quatre hores (i que després, naturalment, va desaparèixer per no haver de tornar-me el meu cos) fins anar fins el mateix infern com a lloctinent del dimoni.
-Això sona perillós...
-I tant; aquí era la gràcia. Per això ho vaig fer. Si no, aquesta vida meva, sempre de nit i xuclant la sang de tota mena de delinqüents per sobreviure, hagués esdevingut molt avorrida- em mira divertit. La seva presència és captivadora i fa una mica de por caure de quatre potes i deixar que et xucli la sang.
-Tinc entès que els seus companys vampirs tenen amb vostè una mena de relació amor-odi.
-Oh, bé, en alguns casos es d'odi-odi. Però... Si, es podría dir que la majoría m'adoren. El meu petit Louis, el preciós Armand, el solemne Marius... En general, no ens soportem massa estona, però ens estimem- em diu, amb un somriure somniador.
-La seva autora, Anne Rice, sembla que va tenir alguns problemes amb vostè. Fins i tot deia que vostè se li apareixia...
-Si, va passar una època difícil. Però ha de tenir en compte que va perdre el seu marit, a qui estimava molt i que, de fet, va començar a escriure les nostres Cròniques en perdre a la seva filla. La senyora Rice no ha tingut una vida fàcil. Jo crec que d'aquí li venen els alts i baixos que ha tingut al llarg de tots aquests anys.
-A arrel de la mort de Stan Rice va deixar d'escriure sobre vostè, si. Això he llegit. I va tenir una època en que es va fer força catòlica.
-Oh, és natural! Vostè sap que jo soc un místic, de manera que entenc perfectament això de cercar respostes en Déu i en el més enllà. Tots els meus companys tenen problemes amb aquest tema. Jo, com he estat a l'infern, li puc assegurar que més li val ser bo, senyor Sanmartín... - I em somriu novament d'una manera força gamberra.
-I perquè creu vostè que la senyora Rice està tornant a escriure sobre vostè, després de tants anys?
-És natural; ara hi ha una gran difussió d'obres vampíriques una mica... digue'm-ne per adolescents. Molts fans li han escrit a la senyora Rice demanant-li que posi ordre en aquest caos, assegurant-li que els vampirs no lluïm amb el sol i coses per l'estil... I ella ha decidit escriure una nova història sobre mi.
-“El príncep Lestat”, oi? Diuen que estarà llest per l'Octubre.
-Oh, si... A l'Octubre tornaré, senyor Sanmartín- i torna a riure mirant el meu coll. Potser a l'Octubre m'en aniré de viatge...



(Els drets del personatge de Lestat de Lioncourt pertanyen als legítims propietaris del seu copyright).

Gemma Minguillón


No hay comentarios :

Publicar un comentario