D'ençà que vaig deixar l'escola no havia tornat a recordar aquesta sensació; el professor, tant seriós i amb aquest rictus de "facis-el-que-facis-vaig-a-castigar-te", et feia venir ganes d'orinar-te als pantalons. I ara sento una cosa semblant, tot i la meva edat, davant el professor Snape, que em mira amb una mescla d'indiferència i interès.
- Bona tarda, professor Snape.
- Bona tarda, senyor Sanmarín.
- ...Sanmartín. Baldo Sanmartín.
- Bé, tant és. Sanmartín-. Oh, si, ja no vull insistir. Gairebé només tinc ganes de marxar a casa, penso angoixat.
- Professor, a vostè li ha interessat sempre la màgia negra, oi?
- A vostè no?-, em diu amb un somriure. -Suposo que és la mena de coses que interesan a tothom, i es clar, a un màgic especialment.
- Obviament. És per això que sempre ha volgut esser professor d'Arts Fosques a Hogwarts, no?
- Aquesta pregunta és redundant i inútil-. És cert, però és que m'està posant nerviós amb els seus ulls penetrants. Tracto de recompondre'm.
- Si, potser, disculpi. Ho va aconseguir al darrer any, no?
- Efectivament.
- Professor Snape, vostès (vull dir, Harry Potter, Voldemort, ja sap; tots vostès) van arribar al món del misteri per la porta petita, oi?
- Bè, jo no diria petita... Potser és cert fins a cert punt, ja que Harry Potter està considerat com novel.la juvenil , i aquesta mena d'històries són com les germanes petites de la literatura.
- Cert, però miri: El tercer llibre més llegit del món després de la Biblia i El Quijote. I es queda un pensant si és, efectivament, literatura "juvenil", no?
- Exacte. La senyora Rowling va començar explicant el seu univers en clau juvenil, però jo crec que, degut a l'èxit rotund que va tenir en un public força variat, tant a la literatura com al cinema, la història es va anar tornant més i més fosca.
- Creu que l'autora no sabia com acabaría la història quan la va començar?
- En absolut. Estic convençut que l'autora tenia tot aquell univers al cap i, si es fixa, és una història tancada des del principi: Un messies que ha de matar un dimoni perque el món conservi el seu equilibri. Al primer llibre es presenten ambdos personatges i es parla de que l'escola té set cursos; no cal donar gaires més voltes: Harry Potter i lord Voldemort s'enfrontaràn al darrer curs a vida o mort. Això, crec jo, va estar sempre molt clar.
- Com sol passar amb tots els èxits literaris, el de la senyora Rowling va venir acompanyat d'altres llibres de nens màgics, com ara Molly Moon o Artemis Fowl...
- Si, això és habitual, però no s'equivoqui: Artemis Fowl no és pas magic, és només un adolescent fill d'un mafiós, que es fa encara més mafiós que el seu pare. No té res a veure amb el món de la màgia.
- Si, es clar, perdoni...- Deu meu, que malament em sap ficar la pota amb aquest home. - Bé, Severus, ara que ja està tot correcte i el món torna a ser un lloc tranquil (vull dir sense lord Voldemort), dir-li que vostè sempre em va caure bé-, i li dedico un somriure afectuós. Ell em retorna una mirada d'incredulitat i suficiència.
- Es clar... això diuen tots. Bona tarda, senyor Sanmarín-, i marxa aixecant amb la seva capa negra una gran polseguera darrera seu. Em quedo tossint i dient molt baixet, perque no em senti: "Sanmartín..."
Gemma Minguillón
No hay comentarios :
Publicar un comentario