Benvinguts al nostre espai. O millor dit, al vostre espai, perquè aquest és un espai per vosaltres, per tots els amants de la literatura.

Què us trobareu aquí? Què és, amb tot el que la xarxa ofereix a tots els nivells per tothom, el que nosaltres podem aportar de nou a dins un món tan vast com aquest, el món literari? Doncs una cosa molt senzilla: Que tots nosaltres, els autors d’aquesta web, som de casa. Parlarem de moltes coses; dels best-sellers que us agraden, dels gèneres que més us interessen, de les novetats literàries, dels grans clàssics... Posarem al vostre abast totes les nostres aportacions: articles de diferents temes, contes, novel·les i narracions, còmics i il·lustracions, perquè conegueu la nostra obra i, fins i tot, ens feu arribar la vostra perquè puguem compartir-la i conèixer-la.

Com farem tot això? Doncs mitjançant els vostres comentaris. Així podrem saber quins temes us interessen més, per orientar les nostres publicacions setmanals als vostres gustos, per parlar dels temes que realment us resultin interessants. I amb les vostres critiques als nostres escrits ens ajudareu a créixer com escriptors.

El nostre desig és, per sobre de tot, fomentar el vostre interès per la literatura, ja que només la lectura ens transporta de manera duradora a altres espais, a altres universos; la lectura, com cap altra cosa, ens ensenya l’empatia i ens culturitza, ens fa enamorar-nos, plorar, riure i viure a dins del cap d’altres persones com res més ho aconsegueix.

Per tot això, us convidem a tots vosaltres a prendre amb nosaltres un cafè a la plaça.

Us esperem.

dimarts, 20 de maig de 2014

El detectiu Baldo Sanmartín entrevista a Severus Snape

     D'ençà que vaig deixar l'escola no havia tornat a recordar aquesta sensació; el professor, tant seriós i amb aquest rictus de "facis-el-que-facis-vaig-a-castigar-te", et feia venir ganes d'orinar-te als pantalons. I ara sento una cosa semblant, tot i la meva edat, davant el professor Snape, que em mira amb una mescla d'indiferència i interès.

     - Bona tarda, professor Snape.
     - Bona tarda, senyor Sanmarín.
     - ...Sanmartín. Baldo Sanmartín.
     - Bé, tant és. Sanmartín-. Oh, si, ja no vull insistir. Gairebé només tinc ganes de marxar a casa, penso angoixat.
     - Professor, a vostè li ha interessat sempre la màgia negra, oi?
     - A vostè no?-, em diu amb un somriure. -Suposo que és la mena de coses que interesan a tothom, i es clar, a un màgic especialment.
     - Obviament. És per això que sempre ha volgut esser professor d'Arts Fosques a Hogwarts, no?
      - Aquesta pregunta és redundant i inútil-. És cert, però és que m'està posant nerviós amb els seus ulls penetrants. Tracto de recompondre'm.
     - Si, potser, disculpi. Ho va aconseguir al darrer any, no?
     - Efectivament.
     - Professor Snape, vostès (vull dir, Harry Potter, Voldemort, ja sap; tots vostès) van arribar al món del misteri per la porta petita, oi?
     - Bè, jo no diria petita... Potser és cert fins a cert punt, ja que Harry Potter està considerat com novel.la juvenil , i aquesta mena d'històries són com les germanes petites de la literatura.
     - Cert, però miri: El tercer llibre més llegit del món després de la Biblia i El Quijote. I es queda un pensant si és, efectivament, literatura "juvenil", no?
     - Exacte. La senyora Rowling va començar explicant el seu univers en clau juvenil, però jo crec que, degut a l'èxit rotund que va tenir en un public força variat, tant a la literatura com al cinema, la història es va anar tornant més i més fosca. 
     - Creu que l'autora no sabia com acabaría la història quan la va començar?
     - En absolut. Estic convençut que l'autora tenia tot aquell univers al cap i, si es fixa, és una història tancada des del principi: Un messies que ha de matar un dimoni perque el món conservi el seu equilibri. Al primer llibre es presenten ambdos personatges i es parla de que l'escola té set cursos; no cal donar gaires més voltes: Harry Potter i lord Voldemort s'enfrontaràn al darrer curs a vida o mort. Això, crec jo, va estar sempre molt clar.
     - Com sol passar amb tots els èxits literaris, el de la senyora Rowling va venir acompanyat d'altres llibres de nens màgics, com ara Molly Moon o Artemis Fowl...
     - Si, això és habitual, però no s'equivoqui: Artemis Fowl no és pas magic, és només un adolescent fill d'un mafiós, que es fa encara més mafiós que el seu pare. No té res a veure amb el món de la màgia.
     - Si, es clar, perdoni...- Deu meu, que malament em sap ficar la pota amb aquest home. - Bé, Severus, ara que ja està tot correcte i el món torna a ser un lloc tranquil (vull dir sense lord Voldemort), dir-li que vostè sempre em va caure bé-, i li dedico un somriure afectuós. Ell em retorna una mirada d'incredulitat i suficiència.
     - Es clar... això diuen tots. Bona tarda, senyor Sanmarín-, i marxa aixecant amb la seva capa negra una gran polseguera darrera seu. Em quedo tossint i dient molt baixet, perque no em senti: "Sanmartín..."

                                         Gemma Minguillón

Cap comentari :

Publica un comentari a l'entrada