Benvinguts al nostre espai. O millor dit, al vostre espai, perquè aquest és un espai per vosaltres, per tots els amants de la literatura.

Què us trobareu aquí? Què és, amb tot el que la xarxa ofereix a tots els nivells per tothom, el que nosaltres podem aportar de nou a dins un món tan vast com aquest, el món literari? Doncs una cosa molt senzilla: Que tots nosaltres, els autors d’aquesta web, som de casa. Parlarem de moltes coses; dels best-sellers que us agraden, dels gèneres que més us interessen, de les novetats literàries, dels grans clàssics... Posarem al vostre abast totes les nostres aportacions: articles de diferents temes, contes, novel·les i narracions, còmics i il·lustracions, perquè conegueu la nostra obra i, fins i tot, ens feu arribar la vostra perquè puguem compartir-la i conèixer-la.

Com farem tot això? Doncs mitjançant els vostres comentaris. Així podrem saber quins temes us interessen més, per orientar les nostres publicacions setmanals als vostres gustos, per parlar dels temes que realment us resultin interessants. I amb les vostres critiques als nostres escrits ens ajudareu a créixer com escriptors.

El nostre desig és, per sobre de tot, fomentar el vostre interès per la literatura, ja que només la lectura ens transporta de manera duradora a altres espais, a altres universos; la lectura, com cap altra cosa, ens ensenya l’empatia i ens culturitza, ens fa enamorar-nos, plorar, riure i viure a dins del cap d’altres persones com res més ho aconsegueix.

Per tot això, us convidem a tots vosaltres a prendre amb nosaltres un cafè a la plaça.

Us esperem.

jueves, 8 de mayo de 2014

El músico callejero

No es mi costumbre lanzarme con la poesía , pero haciendo limpieza de papeles viejos encontré  algunos escritos antiguos de los años 90, pertenecientes a mi época más bohemia y hippie, ahí os dejo una  perla:


EL MÚSICO CALLEJERO


Yace sentado
mirando al mundo,
y cuando el mundo le mira olvida su vida 
y su adentro.

Siente las notas 
y las va repitiendo,
sus manos se mecen
en rápido movimiento.

La gente le siente
y de lejos presientes,
el murmullo lejano
de sus golpes potentes.

Como un estruendo interior,
explotando de armonía,
su cara y sus gestos
se transforman con la melodía.

Y en un atisbo 
de su propia existencia,
entorna una mirada
perdida y vacía.

Y encuentra la mía
que siempre le observa,
simtiendo en mis venas
el sonido de su respiración.


Olga Caballero



3 comentarios :

  1. Pues nada, sigue buscando en los armarios, que nos encanta lo que encuentras... Un beso muy grande :)

    ResponderEliminar
  2. Muy bueno el poema, a ver si publicas más :D Besos

    ResponderEliminar
  3. busco busco, seguro que algo más sale por ahí....

    ResponderEliminar