Benvinguts al nostre espai. O millor dit, al vostre espai, perquè aquest és un espai per vosaltres, per tots els amants de la literatura.

Què us trobareu aquí? Què és, amb tot el que la xarxa ofereix a tots els nivells per tothom, el que nosaltres podem aportar de nou a dins un món tan vast com aquest, el món literari? Doncs una cosa molt senzilla: Que tots nosaltres, els autors d’aquesta web, som de casa. Parlarem de moltes coses; dels best-sellers que us agraden, dels gèneres que més us interessen, de les novetats literàries, dels grans clàssics... Posarem al vostre abast totes les nostres aportacions: articles de diferents temes, contes, novel·les i narracions, còmics i il·lustracions, perquè conegueu la nostra obra i, fins i tot, ens feu arribar la vostra perquè puguem compartir-la i conèixer-la.

Com farem tot això? Doncs mitjançant els vostres comentaris. Així podrem saber quins temes us interessen més, per orientar les nostres publicacions setmanals als vostres gustos, per parlar dels temes que realment us resultin interessants. I amb les vostres critiques als nostres escrits ens ajudareu a créixer com escriptors.

El nostre desig és, per sobre de tot, fomentar el vostre interès per la literatura, ja que només la lectura ens transporta de manera duradora a altres espais, a altres universos; la lectura, com cap altra cosa, ens ensenya l’empatia i ens culturitza, ens fa enamorar-nos, plorar, riure i viure a dins del cap d’altres persones com res més ho aconsegueix.

Per tot això, us convidem a tots vosaltres a prendre amb nosaltres un cafè a la plaça.

Us esperem.

lunes, 7 de julio de 2014

Cero absoluto

      En aquel paisaje no había nada. Literalmente nada. Estaba completamente vacío. El tiempo se había detenido en aquel lugar del Universo. Frío; era lo único que se podía sentir. Era imposible saber en qué punto las partículas habían dejado de moverse en aquel lugar, quizá siempre habían estado así. Pero eso no importaba ya, pues el tiempo no pasaba allí. Cinco minutos eran lo mismo que quince mil años; pasaban las mismas cosas: nada. No había vida, no había tiempo, espacio, forma, color. La materia, inmóvil, era sólida. Y fría, muy fría, demasiado fría. Cualquier cuerpo, vivo, muerto o artificial, que se acercara a ese lugar sería víctima de aquel hechizo y el tiempo se detendría también para él. Mas podría disfrutar de estar una eternidad sin experimentar el más mínimo cambio en su ser, aunque el precio a pagar fuese dejar de respirar, de sentir, de vivir... 

      Materia inmóvil, materia muerta, congelada. El hielo que congeló el tiempo. El tiempo que detuvo la vida, los cambios. La maldición de un mundo cuyas partículas en algún momento cesaron de moverse, un mundo que fue víctima de una glaciación suprema que destruyó cualquier esperanza de progresar allí. 

      La maldición de un mundo que alcanzó el cero absoluto.


Judit Perich

No hay comentarios :

Publicar un comentario