-No és el mateix-, em diu en Juan Manuel, mirant-me amb els seus ulls negres i sincers. -Viure a la ciutat és molt diferent; no és el que necessita un artista. Vaig arribar a Sant Feliu cercant això, tranquilitat, natura. És el que ens fa retrovar-nos.
-I fa molts anys d'això, Juan Manuel? Quan vas venir a Sant Feliu?
-Al 2006. Era veï del Carmel, que es on va anar a viure la meva familia. Però Barcelona sembla ara molt diferent de llavors. Sembla talment un parc temàtic. Hi ha d'altres ciutats molt més acollidores, com ara Logronyo, que tot i esser també una ciutat petita és infinitament més personal. Fins i tot Praga; Barcelona ha esdevingut massa impersonal-. Estic d'acord i li faig saver; em diu que Barcelona s'ha vengut al turisme i la modernitat i ha perdut el seu caràcter de sempre. A més, s'ha tornat molt cara.
-Quan vas començar a cantar?
-Al 2004. Be, així en un plànol més professional. Artísticament, em sento millor ara, amb quaranta quatre anys, que amb vint.
-Sol passar; a mi em passa el mateix. Un es millor artista quan es troba en ell mateix, si és que hi ha alguna cosa per trobar. Cantautor?
-Oh, si. Sempre he compossat el que canto.
-I quan vas començar a musicar poemes?
-Al 2010, a partir del concurs Terra i Cultura. Està dedicat a Miquel Martí i Pol i em vaig presentar a la cinquena edició. Treballava llavors amb un guitarrista i ens vam presentar al concurs.
-I va haver-hi sort?
-Vam guanyar amb la cançó del poema "Em declaro vençut". Després varem decidir fer un disc titulat "Tretze poetes". La música era de cel.lo i guitarra.
-I va haver més premis?
- Ens vam presentar al premi literari Cerverí, de Girona. Vam quedar finalistes, però va acabar guanyant Blau Mut.
-Be, no sempre es guanya. I qué va passar amb aquest disc, "Tretze poetes"?
-Va quedar allà; llavors l'any passat en Lluis Llach ens va demanar per participar a un homenatge a Miquel Martí i Pol a Porrera. Ens van encarregar uns pocs temes més d'aquest poeta. Nosaltres pensavem que hi hauría més artistes, però... erem els únics! Estàvem una mica espantats, sobre tot perque estava ple de gom a gom. Però ens va encantar; el public ens va acollir fenomenalment i varem tenir una comunió especial amb ells. Estem treballant en un disc complet de Martí i Pol. A banda, hem decidit registrar el disc Tretze Poetes. Esperem tenir-ho llest per l'Octubre.
-T'ho haig de preguntar; tu ets cantaor de flamenc. He sentit els teus temes de Martí i Pol en català cantats en aquest estil i m'encanta la mescla. Qué creus que pensaría el poeta, si els pogués sentir?
-L'Emili Teixidor, que era amic del poeta, em va dir que li hagués agradat moltíssim. La veritat és que Catalunya sempre ha sigut una terra diversa culturalment parlant i això em sembla meravellós. M'agradaría moltissim que sempre fos així, que això no canviés mai.
-Digue'm qui son els teus cantautors de referéncia.
-M'agradava molt Manolo García al començament; ara potser ha donat la volta i se li va una mica. També en Sabina i, també en Leonard Cohen. Però per damunt de tots aquests, el meu poeta i cantant es Luis Eduardo Aute.
-Be, si més no, Aute es una mica més amable que en Leonard Cohen, amb aquesta veu de Darth Vader...
-En Cohen transmet moltíssim. Els seus poemes son meravellosos. Un amic està fent un projecte per fer un disc seu en català i l'estic ajudant. Sería fantastic, no?
-I tant! La idea es genial.
-Cohen és un autèntic artista. I Aute un poeta excepcional. Hi ha artistes i artesans; els que duen a terme l'art que han aprés i els que tenen alguna cosa que transmetre i ho fan mitjançant un suport. Quan tu tens alguna cosa a dir i ets un artista, no hi ha impostura possible; t'expresses i, indefectiblement, la teva expressió arriva als altres.
-Exacte; i l'art també ens ajuda als artistes a nivell personal...
-A mi em va curar. La tristessa, la melangía. És catàrtic, t'ajuda a treure el que tens a dins. I qui fa art el fa sempre; prenent un café, anant a comprar... De mil maneres.
M'en vaig a casa pensant en les seves paraules: El poder curatiu de l'art. I, en arrivar, em posso l'Allelluiah de Cohen; això si, cantada per Jeff Buckley, que no te veu de Darth Vader. Però no li digueu al Juan Manuel, eh.
Gemma Minguillón
No hay comentarios :
Publicar un comentario