Gemma Minguillón entrevista al detectiu Baldo Sanmartín

      Es creu molt llest. Em mira amb el mentó baix, tot aguantant.se'l  amb el puny mig tancat, i els ulls mig aclucats.
      -Espabila, Baldo. No et facis l'interessant-, li dic. -A mi no m'impressiones; soc la teva mare.
      -Disculpa; deu ser deformació professional.
      -Tanmateix, estic molt orgullosa de tu. M'han dit que ara ets actor...
      -Si; el sis de Setembre desvetllaré un cas que m'ha tingut de cap durant un temps. Es tracta del cas Peratallada. El meu amic Adrià Peratallada, que te una casa a Bigues que es diu La Casa de l'Àncora (li va posar perqué es biòleg marí), em va convidar a sopar i...
      -Ep.
      -Mana.
      -Has sentit parlar dels spoilers?
      -Hi tant. És quan algú explica el final d'una història abans d'hora, xafant-li la emoció a l'espectador o lector, i... Ah, val. Ja callo.
      -Ben fet. A més, tenint en conta que farem una mena de concurs entre el públic al final del segón acte, per saver si han averiguat qui es l'assassí. Serà per escrit i en secret, es clar. Aixi que si, calla.
      -Sincerament, no sé perqué el feu; ningú ho sabrà. Només jo, el gran detectiu Baldo...
      -Gran, eh. Haig de recodar-te que, normalment, sense el teu equip i les sugeréncies dels teus amics i col.laboradors, no sols averiguar res, ni que ho tinguis als nassos?- Es posa una mica vermell. Corro al seu ajut. -Be, però s'ha de reconeixer que sempre dones el darrer pas, que sempre acabes per lligar els caps tu sol-, i li somric. S'ha d'alimentar l'autoestima de les nostres criatures. Tot i que, potser, amb en Baldo he fet un gra massa. És un cregut.
      -Gràcies... Es cert que en el cas Rocamora l'ajut de la Candy va ser capital, i que efectivament sempre conto amb bons consells... Però aqui estic sol (be, amb l'inspector Alves), de manera que me les he d'apanyar tot solet. 
      -Espero que et llueixis; tot Sant Feliu estarà pendent de tu.
      -Jo també ho espero... De fet, estic una mica nerviós, perque mai he sortit a un escenari, però...be, no em queda un altre que confiar en el meu instint.
      -Estàs de vacances, ara?
      -Be, estic tractant de resoldre un cas en el que m'ha ficat una amiga... Està resultant força complicat, però quan el tingui ja us l'explicaré. Es sobre un avió nazi que...
      -Baldo, els spoilers...
      -Si, val. Be, es titularà El secreto de Amaa. Això puc dir-ho, no?
      -I tant! Doncs noi, aprofita per descansar, que al Setembre tindràs feina recreant aquest cas al teatre, La casa de l'Àncora.
      -Si, em sembla que m'en vaig a la platja... Be, si el mecànic em te arreglat el cotxe. Adeu, fins aviat!
      I se'n va cap a la plaça, deixant-me a mi la conta. No sé com el vaig fer tant poca-solta. Be, espero de tot cor que estigui a l'alçada i que us agradi la seva història teatral. Ja m'ho fareu saver!

http://www.santfeliudecodines.cat/actualitat/agenda/2014/09/06/representacio-de-l-obra-de-teatre-la-casa-de-l-ancora


                                                    Gemma Minguillón