Benvinguts al nostre espai. O millor dit, al vostre espai, perquè aquest és un espai per vosaltres, per tots els amants de la literatura.

Què us trobareu aquí? Què és, amb tot el que la xarxa ofereix a tots els nivells per tothom, el que nosaltres podem aportar de nou a dins un món tan vast com aquest, el món literari? Doncs una cosa molt senzilla: Que tots nosaltres, els autors d’aquesta web, som de casa. Parlarem de moltes coses; dels best-sellers que us agraden, dels gèneres que més us interessen, de les novetats literàries, dels grans clàssics... Posarem al vostre abast totes les nostres aportacions: articles de diferents temes, contes, novel·les i narracions, còmics i il·lustracions, perquè conegueu la nostra obra i, fins i tot, ens feu arribar la vostra perquè puguem compartir-la i conèixer-la.

Com farem tot això? Doncs mitjançant els vostres comentaris. Així podrem saber quins temes us interessen més, per orientar les nostres publicacions setmanals als vostres gustos, per parlar dels temes que realment us resultin interessants. I amb les vostres critiques als nostres escrits ens ajudareu a créixer com escriptors.

El nostre desig és, per sobre de tot, fomentar el vostre interès per la literatura, ja que només la lectura ens transporta de manera duradora a altres espais, a altres universos; la lectura, com cap altra cosa, ens ensenya l’empatia i ens culturitza, ens fa enamorar-nos, plorar, riure i viure a dins del cap d’altres persones com res més ho aconsegueix.

Per tot això, us convidem a tots vosaltres a prendre amb nosaltres un cafè a la plaça.

Us esperem.

viernes, 10 de abril de 2015

Cuentos en diez minutos - Amor

Tomó un sorbo de su taza de chocolate y suspiró pesadamente. ¿Porqué él era tan perfecto? ¿Porqué tenía que ser tan guapo y extraordinario? Y lo peor, ¿Porqué no se fijaba en ella en absoluto? Se sentía frustrada por esto último, sin embargo, pese a todo, no podía evitar sentir ese cosquilleo en el estómago cada vez que pensaba en él, en su príncipe azul. Contemplaba la superficie del chocolate y veía su rostro en él. Una sonrisa se esbozó entre el sutil sonrojo de sus acarameladas mejillas.
De repente la puerta de la cafetería se abrió entre el tintineo de la campanita, alguien entró. Ella no pudo evitar asomarse, y sus ojos se abrieron sobremanera y su corazón empezó a dar fuertes tumbos, como los fuertes zumbidos de sus oídos, al verle a él. Al chico en el que había estado pensando, por el que suspiraba. Había venido.
Su sonrisa se ensanchó y automáticamente se sintió flotar en el cielo, solo por verle. Era él, no podía parar de repetirse.

El se sentó unas pocas mesas más allá. ¿Y si iba a verle y a hablar con él? Ahora podía hacerlo, lo tenía muy cerca. En el instituto nunca tenía valor para hablarle en clase, pero ahora estaban solos, no había público cerca. No había nadie cerca... Era ahora o nunca. Se levantó y se encaminó hacia su mesa. “Hola”, le dijo nada más llegar allí con una gran sonrisa. “Puedo sentarme?” Jamás esperó recibir una afirmación, y eso fue lo que la hizo sentirse en las nubes cuando así fue, la persona más especial del mundo.

Estaban allí sentados, juntos en la misma mesa. Era el momento más feliz de su vida, en el que por primera vez había logrado hablarle a su media naranja.

Judit Perich

No hay comentarios :

Publicar un comentario