Sant Jordi hipster

Com  passa el temps! Fa gairebé un any que varem començar aquesta aventura del blog "Un cafè a la plaça". Per celebrar-ho, els nostres col.laboradors han fet una serie de treballs per compartir amb tots vosaltres; els dibuixants han dibuixat, els escriptors han escrit, tot plegat amb motius de la propera festa de Sant Jordi que està al tocar, cadascún d'ells guiant-se de les seves pròpies inspiracions i emocions sobre aquesta diada tant important per tots els artistes i escriptors. Anirem compartint tots aquests treballs al llarg d'aquesta setmana amb tots vosaltres, esperant de tot cor que us agradin.

És curiós com ha anat canviant la tradició, o més ben dit, com canvíen totes les tradicions, tot i que tinguem la impressió de que no és així, de que tot continua sempre igual.

      La llegenda de Sant Jordi, patró d'Anglaterra, de Catalunya, de Càceres, Aragó, Balears i un llarg etcètera de llocs, la tenim tots ben present. No us l'explicaré (hi confio que d'això se'n encarregui l'Olga Caballero, la nostra experta en contes i llegendes). No més dir el que és obvi; un sant, una ànima blanca i neta, lluita i venç un drac, un dimoni, una ànima negra. Una història explicada milers de vegades de moltíssimes maneres a la literatura, al cinema i a tot l'imaginari popular. Però ara, Sant Jordi s'ha tornat hipster.

      Per alguna raó que se'm escapa, ara està mal vist això de matar al drac. A l'escola, es considera massa fort explicar això als nens, de manera que ara  el drac és un pobre drac, pobret, que no té amics i per això és dolent, i Sant Jordi el fa fora del poblet amb la promesa que mai més serà dolentot. De vegades, fins i tot es fa amic seu i juguen tots dos amb la princesa. Potser a vosaltres això us sembla fantàstic. A mi no.

      Si expliquem la llegenda, l'expliquem. Si creiem que no és apta per menors, doncs expliquem una altra cosa, ens inventem contes de roses i llibres i passem de Sant Jordi. I, en la meva modesta opinió, no hi veig res de tòxic en ensenyar als nens que hi ha conductes socialment dolentes per la convivència que s'han de combatre amb energia, com ara segrestar noies o menjar-se el pa dels pobres. No hi veig cap problema en que els nens identifiquin el mal, el personifiquin i entenguin que s'ha de derrotar. I em sembla, per la meva experiència com a educadora infantil, que els nens tampoc el veuen, el problema. Més aviat és cosa nostra, que sovint confonem la bona educació amb la sobreprotecció. 

      Bé, jo m'estimo més el Sant Jordi ferm, valent i fort que combat i guanya al drac. I a qui li agradi més la versió tobeta, doncs també el felicitem aquesta festa de la cultura. Una abraçada i feliç Sant Jordi a tothom.

                                                  Gemma Minguillón