Benvinguts al nostre espai. O millor dit, al vostre espai, perquè aquest és un espai per vosaltres, per tots els amants de la literatura.

Què us trobareu aquí? Què és, amb tot el que la xarxa ofereix a tots els nivells per tothom, el que nosaltres podem aportar de nou a dins un món tan vast com aquest, el món literari? Doncs una cosa molt senzilla: Que tots nosaltres, els autors d’aquesta web, som de casa. Parlarem de moltes coses; dels best-sellers que us agraden, dels gèneres que més us interessen, de les novetats literàries, dels grans clàssics... Posarem al vostre abast totes les nostres aportacions: articles de diferents temes, contes, novel·les i narracions, còmics i il·lustracions, perquè conegueu la nostra obra i, fins i tot, ens feu arribar la vostra perquè puguem compartir-la i conèixer-la.

Com farem tot això? Doncs mitjançant els vostres comentaris. Així podrem saber quins temes us interessen més, per orientar les nostres publicacions setmanals als vostres gustos, per parlar dels temes que realment us resultin interessants. I amb les vostres critiques als nostres escrits ens ajudareu a créixer com escriptors.

El nostre desig és, per sobre de tot, fomentar el vostre interès per la literatura, ja que només la lectura ens transporta de manera duradora a altres espais, a altres universos; la lectura, com cap altra cosa, ens ensenya l’empatia i ens culturitza, ens fa enamorar-nos, plorar, riure i viure a dins del cap d’altres persones com res més ho aconsegueix.

Per tot això, us convidem a tots vosaltres a prendre amb nosaltres un cafè a la plaça.

Us esperem.

diumenge, 12 de juliol de 2015

El Cantar de Gilgamesh

Mil trescientos años antes de Cristo, los sumerios escribieron un poema, o cantar, o epopeya, que hablaba de un rey todopoderoso que abusaba de tal modo de su poder que tenía a todos sus súbditos en contra. Al ser tan fuerte, nada podían hacer contra él, de modo que rezaron a los dioses para que le detuviera. Y los dioses crearon del barro a Enkidu, un hombre fuerte y poderoso, con la pretensión de detener a Gilgamesh. Las cosas no fueron tal y como se pretendía y Gilgamesh y Enkidu se hicieron amigos y se fueron por ahí, a recorrer el mundo y vivir aventuras. Finalmente, al ser Enkidu una mala influencia para Gilgamesh, los dioses terminaron con él, lo cuál fue un duro golpe para su amigo que, desde entonces, comenzó a buscar con denuedo la inmortalidad. En su periplo, Gilgamesh conoció a un sabio, único superviviente del Diluvio Universal. Este sabio es inmortal y confiesa a Gilgamesh que logrará la eterna juventud si come una planta que se halla en un recóndito lugar. El rey la encuentra, pero no puede comerla porque una serpiente se la roba, de modo que regresa a su reino, Uruk, con las manos vacías y convencido de que la inmortalidad es patrimonio de los dioses. Y ahora, decidme honradamente si la Biblia no tiene pinta de haberse inspirado en gran parte en este cantar sumerio, de la misma manera que lo hicieron otros autores (Homero, por ejemplo), aunque con menos relevancia. Y me pregunto una vez más, ¿porqué en la escuela no nos cuentan estas cosas? ¿No sería la enseñanza mucho más interesante para los chicos si les explicáramos que nuestros pilares fundamentales son, en muchos casos, tan de barro como Adán, como Enkidu? ¿O sería peligroso? Como siempre, os animo a haceros preguntas. Y si es peligroso, mejor.

Gemma Minguillón

Cap comentari :

Publica un comentari a l'entrada