Jo sóc un home heterosexual, tot i que, al llarg de la meva carrera i davant de determinats casos als que m'he enfrontat, haig d'admetre que, en ocasions, he entens qué era el que tenien determinats homes per resultar insultantment atractius. Aquest va estar el cas d'en Alejandro Nola, del cas Rocamora o Corazón de Reina. Ara sento exactament el mateix, tot i que d'una manera diferent, davant l'home que tinc assegut al meu front. Arséne Lupin és un home atractiu, no tant sols pel que fa al seu aspecte, si no també pel que te a veure amb les seves maneres, la seva forma de parlar, de gesticular, de somriure. Un caballer francés de cap a peus. I un xoriç com pocs, per molt de guant blanc que sigui.
-Monsieur Lupin...
-Monsieur Sanmartín...
-He llegit moltes coses de vosté, però no em crec la meitat. Per exemple, diuen que vosté és una mena de Robin Hood, que sempre roba per fer el be i blablabla, però robar no està be i ho sap, no?- Em mostra el seu somriure més encantador.
-Veureu, monsieur, jo soc, per sobre de tot, un aventurer. En el més ample sentit de la paraula. No em direu que no enteneu el concepte; precissament vos, que aneu pel mon desfén problemes i enigmes...
-No us aneu per les branques. Jo vaig tenir fa poc, a la mateixa cadira que ara seieu, a en Sherlock Holmes, que era coetani vostre, de principis del segle vint. Ell estava al cantó correcte de la llei i...
-Correcte? Qui ho diu, això? Qui ha fet la llei? No hi ha un cantó correcte, monsieur. El cantó correcte és només aquell que ens fa fer alló que hem de fer i amb qui ho hem de fer; això és el que jo penso.
-Molt be, d'acord. Ja veig que seriau un bon politic, amb tanta demagógia. Parleu-me d'en Maurice Leblanc; d'on creieu que va treure la idea del vostre personatge?
- Be, diuen que hi havia un anarquista, un tal Marius Jacob, que va estar molt de moda en el meu temps; ja sabeu, un idealista. A monsieur Leblanc li agradaba molt el teatre i la literatura, i va agafar diferents influéncies per crear-me.
-M'han dit que sabeu jiu-jitsu...
-Oh, si; el meu pare era un gran esportista i em va iniciar a diferentes técniques de lluita, com la boxa o les arts marcials. Aixi és més fàcil fugir de la justicia...
-No ho tingueu tant clar...-, li dic amb suficiéncia, pregant perque no se'n adoni de la meva manca de to muscular. Tot l'esport que faig es mirar les olimpiades, quan les fan. - Jean Paul Sartre va dir de vos que erau "El cyrano dels baixos fons". Qué en penseu?
-M'afalaga molt! Realment, no hi ha res més romantic que ajudar als febles i després fer-se fonadis. A mi m'encanta-,em diu amb un altre somriure enlluernador.
- Monsieur Lupin, quina de les novel.les a les que apareixeu recomenariau als nostres lectors?
- Oh, crec que totes son força distretes, però per dir una... potser La aguja hueca , o Les confidéncies d'Arséne Lupin; però hi ha molts relats, moltissims!
-Moltíssimes gràcies, monsieur, i perdoneu que no us dongui la ma; es que el rellotge es nou, sabeu...
Gemma Minguillón
No hay comentarios :
Publicar un comentario