Benvinguts al nostre espai. O millor dit, al vostre espai, perquè aquest és un espai per vosaltres, per tots els amants de la literatura.

Què us trobareu aquí? Què és, amb tot el que la xarxa ofereix a tots els nivells per tothom, el que nosaltres podem aportar de nou a dins un món tan vast com aquest, el món literari? Doncs una cosa molt senzilla: Que tots nosaltres, els autors d’aquesta web, som de casa. Parlarem de moltes coses; dels best-sellers que us agraden, dels gèneres que més us interessen, de les novetats literàries, dels grans clàssics... Posarem al vostre abast totes les nostres aportacions: articles de diferents temes, contes, novel·les i narracions, còmics i il·lustracions, perquè conegueu la nostra obra i, fins i tot, ens feu arribar la vostra perquè puguem compartir-la i conèixer-la.

Com farem tot això? Doncs mitjançant els vostres comentaris. Així podrem saber quins temes us interessen més, per orientar les nostres publicacions setmanals als vostres gustos, per parlar dels temes que realment us resultin interessants. I amb les vostres critiques als nostres escrits ens ajudareu a créixer com escriptors.

El nostre desig és, per sobre de tot, fomentar el vostre interès per la literatura, ja que només la lectura ens transporta de manera duradora a altres espais, a altres universos; la lectura, com cap altra cosa, ens ensenya l’empatia i ens culturitza, ens fa enamorar-nos, plorar, riure i viure a dins del cap d’altres persones com res més ho aconsegueix.

Per tot això, us convidem a tots vosaltres a prendre amb nosaltres un cafè a la plaça.

Us esperem.

Mostrando entradas con la etiqueta Arséne Lupin. Mostrar todas las entradas
Mostrando entradas con la etiqueta Arséne Lupin. Mostrar todas las entradas

sábado, 26 de julio de 2014

De la literatura de misterio, terror, suspense y otras hierbas

      No es como para escribir una simple entrada; de hecho, como suele decirse, han corrido ríos de tinta hablando sobre unos y otros autores: Desde genios como Poe, que literalmente inventó el género, pasando por todos los autores románticos como Bécquer y sus cuentos de terror, Shelley, el bueno de Doyle, Lovecraft o la señora Christie, y tantísimos más que me dejo por el camino, la literatura fantástica, terrorífica y de misterio nos ha fascinado, horrorizado y dado, sin lugar a dudas, muchos de nuestros mejores momentos literarios. 
      Pero, ¿qué sucede ahora, cuando vamos a la Fnac y nos vemos invadidos por tiempos entre costuras, sombras del señor Grey y libros de un humor difícilmente calificable como tal? ¿Qué autor puede decir ahora que esté cultivando como Dios manda un género tan complicado, tan seductor y atractivo? A simple vista, todo parecen tópicos: Seguimos con las casas encantadas, las mujeres perseguidas, los libros de "susto", que yo considero un nuevo género y se basan en buscar el sobresalto del lector a intervalos regulares; las intrigas vaticanas, etc. ¿Alguien tiene ganas de tomarse en serio un asunto tan trascendente como este?
      Naturalmente, tenemos a la señora Rice, que (¿os lo he dicho ya?) nos regalará una nueva entrega de sus Crónicas Vampíricas, "El Príncipe Lestat", en Octubre. ¿Alguien más?
      Pues sí. Aparte de thrillers interesantes como los de Asa Larsson , por ejemplo, tenemos cosas muy notables sin movernos de casita. Me refiero a "El guardián invisible", de Dolores Redondo, en una prosa impecable para lo que nos tienen acostumbrados últimamente y con una trama interesante e ingeniosa, así como muy bien llevada. 
      Por desgracia, poco más ahora mismo. Escribir una buena novela de misterio es complicadísimo; no sólo hace falta una buena idea, sino que este género, como ningún otro, requiere una atención a los detalles, una estructura fija y un nivel de dominio de los distintos recursos literarios como ningún otro. 
            De manera que no nos queda otra a los escritores amateurs que seguir trabajando firmemente en el asunto, a ver si hay suerte y logramos un thriller verdaderamente notable. Mientras, y para que os curéis en salud, seguid con Poe (os recomiendo sus "Historias Extraordinarias"), con las "Rimas y Leyendas" de Gustavo Adolfo Becquer, con el inefable Arsene Lupin, o con esos cuentos dignos de un buen cómic que escribía Lovecraft. No olvideis que los autores muertos suelen ser, la mayor parte de las veces, los más fiables. En cuanto a los vivos, en la medida que os fiéis de mi criterio, ya os iré comentando mis hallazgos.

                                             Gemma Minguillón

sábado, 14 de junio de 2014

El detectiu Baldo Sanmartín entrevista a Arséne Lupin

      Jo sóc un home heterosexual, tot i que, al llarg de la meva carrera i davant de determinats casos als que m'he enfrontat, haig d'admetre que, en ocasions, he entens qué era el que tenien determinats homes per resultar insultantment atractius. Aquest va estar el cas d'en Alejandro Nola, del cas Rocamora o Corazón de Reina. Ara sento exactament el mateix, tot i que d'una manera diferent, davant l'home que tinc assegut al meu front. Arséne Lupin és un home atractiu, no tant sols pel que fa al seu aspecte, si no també pel que te a veure amb les seves maneres, la seva forma de parlar, de gesticular, de somriure. Un caballer francés de cap a peus. I un xoriç com pocs, per molt de guant blanc que sigui. 
      -Monsieur Lupin...
      -Monsieur Sanmartín...
      -He llegit moltes coses de vosté, però no em crec la meitat. Per exemple, diuen que vosté és una mena de Robin Hood, que sempre roba per fer el be i blablabla, però robar no està be i ho sap, no?- Em mostra el seu somriure més encantador.
      -Veureu, monsieur, jo soc, per sobre de tot, un aventurer. En el més ample sentit de la paraula. No em direu que no enteneu el concepte; precissament vos, que aneu pel mon desfén problemes i enigmes...
      -No us aneu per les branques. Jo vaig tenir fa poc, a la mateixa cadira que ara seieu, a en Sherlock Holmes, que era coetani vostre, de principis del segle vint. Ell estava al cantó correcte de la llei i...
      -Correcte? Qui ho diu, això? Qui ha fet la llei? No hi ha un cantó correcte, monsieur. El cantó correcte és només aquell que ens fa fer alló que hem de fer i amb qui ho hem de fer; això és el que jo penso.
      -Molt be, d'acord. Ja veig que seriau un bon politic, amb tanta demagógia. Parleu-me d'en Maurice Leblanc; d'on creieu que va treure la idea del vostre personatge?
      - Be, diuen que hi havia un anarquista, un tal Marius Jacob, que va estar molt de moda en el meu temps; ja sabeu, un idealista. A monsieur Leblanc li agradaba molt el teatre i la literatura, i va agafar diferents influéncies per crear-me. 
      -M'han dit que sabeu jiu-jitsu...
      -Oh, si; el meu pare era un gran esportista i em va iniciar a diferentes técniques de lluita, com la boxa o les arts marcials. Aixi és més fàcil fugir de la justicia...
      -No ho tingueu tant clar...-, li dic amb suficiéncia, pregant perque no se'n adoni de la meva manca de to muscular. Tot l'esport que faig es mirar les olimpiades, quan les fan. - Jean Paul Sartre va dir de vos que erau "El cyrano dels baixos fons". Qué en penseu?
      -M'afalaga molt! Realment, no hi ha res més romantic que ajudar als febles i després fer-se fonadis. A mi m'encanta-,em diu amb un altre somriure enlluernador.
      - Monsieur Lupin, quina de les novel.les a les que apareixeu recomenariau als nostres lectors?
      - Oh, crec que totes son força distretes, però per dir una... potser La aguja hueca , o Les confidéncies d'Arséne Lupin; però hi ha molts relats, moltissims!
      -Moltíssimes gràcies, monsieur, i perdoneu que no us dongui la ma; es que el rellotge es nou, sabeu...


                                           Gemma Minguillón