Disecció d´un conte (2) : La ventafocs

ORIGEN I HISTORIA

      Són moltes les versions de la ventafocs arreu del món. És el més antic dels contes arquetípics; sectors d'estudiosos d´aquest tema aposten pel seu origen a l´orient,  a la Xina del segle XI a.C, amb més de 340 variants, però no es va escriure fins al segle VIII i X durant la dinastia Tang, quan comença la tradició dels peus de lot.

  
   El primer escrit es data l´any 850 d.C, a Europa. El responsable va ser l´escriptor Giambattista Basile a Nàpols (1634) amb el títol de “La Gatta Cenerentola”. Anys més tard Perrault recollí la historia i la transformà al 1697 en un conte per a infants, donant-li fama i lluentor.

      Però no hem d'oblidar que al llarg del temps la Ventafocs ha patit molts canvis i queda molt lluny de la història original,  molt allunyada de l'infantilisme, on no trobem ni carbasses, ni fades, ni ocells, ni cavalls, ni sabata de vidre. Aquest cas en concret, el de la sabata, es pot considerar una mostra de com les traduccions poden canviar una història, podem trobar dues paraules similars al francès: "vaire" (cuir) i "verre" (vidre o cristall).

      Però no ha sigut l´únic problema en respecte als canvis del conte; la seva adaptació a la pantomima del segle XVIII demandava un final feliç, ja que eren de moda. Més tard, els germans Grimm van reescriure un relat molt semblant a la versió de Perrault i per últim la factoria Disney, que adulterà per a tots els públics aquest relat.

      El cas és que, investigant una mica, trobem diferències notables i punts de connexió que ara esmentarem:

      Elements en comú:

• La petita mida del peu.( Els peus petits han sigut sempre característica de bellesa en una dona)
• El maltractament de la madrastra i les filles cap a la Ventafocs.
• La festa on la Ventafocs perd la sabata.
• L'home poderós que es casa amb la noia.
• L´existència d´un padrí o protector.
• La sabata elaborada amb materials preciosos.

      Elements discordants amb la versió original:

• Perrault parla d´una sabata de vidre, els Grimm d´or; al conte xinés es de pell de visó o de seda brodada.
• Apareixen ocells on abans hi havia un peix de colors màgic.
• La carbassa i la fada son afegides posteriorment ( Perrault).
• A la versió Alemanya, les germanastres son condemnades a mort , a la francesa s'els concedeix el perdó.
• El fantasma de la mare és eliminat.
• No apareixen ratolins, ni cotxers.
• Tampoc es parla de l´acció de les germanastres de tallar-se els peus per poder calçar la sabata.

Rudolf Steiner

"Cuando recogemos cuentos de hadas, tal como son relatados por los antiguos, poseemos, ciertamente, los restos de un antiguo cuadro visto astralmente, pero ciertos detalles pueden haber sido alterados mientras tanto... En una verdadera explicación del cuento de hadas debe reconocerse siempre que debemos retroceder hasta el arquetipo, e identificarlo. Todo corresponde a tales acontecimientos astrales". "En los tiempos remotos de la antigüedad los hombres tenían experiencias astrales. Un hombre las contaba a otro, el otro las recogía a su vez y así era llevado el cuento de lugar en lugar". 

L´estructura de la ventafocs, prove de més enllà de la nit dels temps i la seva historia ressona a centenars de relats arreu del món, parlant a l'ésser que hi ha a dins nostre.

Per que una historia traspassi les barreres del temps i arribi milers d´anys després a nosaltres ha d´amagar definitivament, quelcom de mític, llegendari, místic... que ens parla a tots nosaltres de la seva importància.

SIMBOLISME

      Malgrat la banalització del mite, trobem més enllà de tot el romanticisme que percevem. La Ventafocs simbolitza la bondat, la sinceritat i la generositat del que ho té tot perquè sense res arribem al món i res tindrem al marxar d'aquest món, al contrari que els altres personatges femenins, que representen l´egoïsme i l´orgull, la prepotència, etc, característiques d´un gran ego arrelat a la por de qualsevol tipus de carència, i que tenen conseqüències determinants.

La ventafocs és en part el resò dels deus antics, històries plenes d´arquetips ancestrals com Afrodita, deessa de l´amor, anomenada pels grecs la "cendra del mar".

El nostre tresor és al nostre interior, en els nostres talents; sempre hi trobarem qui ens digui que no es pot, que no paga la pena, però si un vol quelcom amb tot el cor l´univers conspirarà junt amb nosaltres i aconseguirem les fites que ens hagim proposat amb el cor, el cap i

 l´ànima.

 La nostra recerca és un camí de vida. Si fem cas a la nostra intuïció i el nostre interior sabrem distingir allò que és fals del que és auténtic i aconseguirem que a la nostra existència tot encaixi al seu moment.

Realment podríem dir moltes coses al respecte d´aquest conte i de la procedència del mateix; sembla que es perd més enllà dels nostres orígens amb una força vital que empeny cap endavant a estimar-se un mateix i a confiar en la nostra existència.

Olga Caballero