Després de molt essajar, provar, escriure contes, guions i demés, fa deu anys vaig començar a prendrem seriosament això d'escriure. Vaig fer la meva primera novel.la, "Café Sanjuan", una història costumista a Barcelona. I, en acabar-la, vaig començar a escriure "T'estimaré fins que em mori". La idea inicial no va variar gaire, però no m'agradava el resultat. A banda, el pc me'l va esborrar en un parell d'ocasions (errades tècniques...o no). I un dia vaig saver com havia de ser la història, quina era la estructura, el desenvolupament i el desenllaç. Això no va tenir cap merit: Només em vaig seure i en Roger Montpuig em va començar a dictar la seva història amb en Ventura Vila.
En principi no savia si era una bona història i no m'atrevia a compartir-la, fins que l'Àngels em va dir "a mi no m'agrada el romanticisme, i menys de trama gay, però passa-me-la i li deixo a la meva germana". Als pocs dies me la vaig trobar pel carrer: "Nena, m'ha encantat el "T'estimaré fins que em mori". Llavors em vaig decidir a començar a compartir-la. Més endevant, amb Un café a la plaça en marxa, vaig compartir-la encara més, fins que les seves bones crítiques em varen animar a tractar de publicar-la. Llavors varem fer entre tots el crowfunding i mira per on, la presento el proper divendres. Qué puc dir? Que gràcies a vosaltres aquest projecte ha estat possible, que aquesta història ha aconseguit cobrar vida i que espero que us agradi als qui no la coneixeu. Que es molt, molt especial fer alguna cosa, crear del norés universos, mons i personatges i que cobrin vida a les pàgines d'un llibre. Que sou guapíssims. Gràcies a tots, amics.
Gemma Minguillón
