Dissecció d´un conte

LA CAPUTXETA VERMELLA: ORIGENS

L'origen d'aquest conte de fades es remunta a l'època medieval, el primer escrit que es coneix pertany a Charles Perrault al 1697, abans d'aquesta data no es coneix més que una expansió oral de aquest conte folklòric i que té com a punt de referència una regió del Loria, a França.

Perrault incorporà:

*La caputxa: apareix abans del s. XII. L'aristocràcia l´utilitzava com a expressió de la seva classe (s.XVII). Poc corrent en les gents provincianes.

*El color vermell.

*Elements de caire eròtic.

*Va suprimir la part en la que el llop disfressat convida a la noia a menjar la carn de l'àvia.

*Els llops del conte original van ser reduïts a un sol llop.

*No hi ha resurrecció de cap personatge.

Hi han versions on caputxeta es fica a dins el llit amb l'àvia ( llop), iniciant el famós diàleg del relat que tots coneixem, que és on les diferències entre Perrault i els germans Grimm(1812) es fan més constatables, aquests últims es van recolzar en un escrit de LudwigTieck on apareix al llenyataire per primer cop, i on es salven tots menys el llop.

Molts són els folkloristes  que creuen en els seus orígens dins tradicions i símbols nòrdics d'iniciació, la transició al ventre d'un animal és molt típica, (recordem el relat bíblic de Jonàs i la balena) el procés és sempre una iniciació transcendental que porta l'individu a un nou coneixement, ja no serà mai més el mateix; la narració norsa on Thor i el lladre del seu martell mantenen una conversa idèntica a la conversa del llop amb caputxeta.

Sigui com sigui aquest mites o llegendes orals que en un moment de 
l'historia van ser escrits i traduïts, van patir modificacions, mutilacions i afegits, però en l'essència guarden un missatge, que segons la posició que prengui el lector pot aportar-l'hi un aprenentatge, una advertència sobre el món i la vida.

SIMBOLISME

Per parlar de simbolisme, hem de tenir en compte tots els canvis patits per el relat original i les intrusions del poder en el món de la literatura de cada època de l'historia.

Des de el meu punt de vista si desgranem el simbolisme inicial, és molt més fàcil entendre totes les interpretacions posteriors.

En un inici el personatge perseguit per els llops( caputxeta), és l'ànima, el jo superior, l'inconscient, que arriba innocent i pur, amb una ment com un llibre en blanc, on l'amor (mare) aconsella, alimenta i procura seguretat i que amb el temps deixa marxar per que faci el seu camí, prengui les seves decisions i afronti el seu destí.

Durant aquest temps, l'Ego (llops) amb la seva infinitud de cares, ens va distraient de l'objectiu real de la vida i ens porta per camins desconeguts que poden semblar florits i plens de bones intencions, només per poder prendre el control i devorar l'ànima.

En el moment que es van introduir elements medievals i posteriorment sota el domini de la contrareforma i les monarquies absolutes, el simbolisme adquireix un caire més frívol i sensual, on el ressorgiment de la feminitat i els perills que poden assetjar una jove per descobrir la seva sexualitat queden reflectits al personatge del llop.

El personatge del llenyataire fort i robust, que reflecteix l'home de la terra, cast i honrat, home de família, que és a la fi el que la dona més madura haurà d'escollir per ser respectable.

Aquesta interpretació no deixa de ser una reflexió, d'una transició més específica, centrat en un personatge de sexe femení, però no deixa de ser, l'historia d'un trànsit amb un final feliç.

Molts autors concreten que els contes i el mites van derivar dels rituals d'iniciació, donat que el mite és un mode de coneixement, d'aprendre la realitat, el nen necessita imatges simbòliques que li assegurin l'existència de solucions satisfactòries respecte de la seva existència.

De vegades penso que realment la vida és un conte, tots expliquen un trànsit i flueixen con l'aigua i la vida, són històries plenes d'informació amagada molt endins, que durant anys ha estat manipulada i distorsionada perquè actuaven just a les ments més tendres i expansives, inculcant idees i formes que conformen el món de les persones.

"Els somnis es troben íntimament relacionats amb gran quantitat de mites. La humanitat disposa d'un inconscient comú, guia de la Psiquis de cada individu, el centre d'aquest inconscient es constituït per l'arquetip o imatges arquetípiques."

Carl Gustav Jung